Es veia venir

No es tracta pas de pre­su­mir pro­di­gant arreu allò de: “Jo ja ho deia...!” És ben clar que allà, al pro­per oest, han donat un pla de con­ducta a tots els minis­te­ris, secre­ta­ries d’estat, direc­ci­ons gene­rals, etc., i a totes les ins­ti­tu­ci­ons esta­tals i pri­va­des que tin­guin trac­tes de qual­se­vol mena, que ha arri­bat el moment de tre­ba­llar a la con­tra amb tot el que faci referència a Cata­lu­nya, direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment. Hi ha en aquest moment, no ho dub­teu, acci­ons pre­pa­ra­des per desa­cre­di­tar-nos als ulls d’Europa. El caos de l’aero­port del Prat n’és un exem­ple prou clar. Hau­rien pogut tallar-lo en poques hores. No és pas una qüestió tècnica difícil o quel­com que neces­siti inver­si­ons. Sola­ment mà d’obra barata sense cap mena de qua­li­fi­cació, que a Bar­ce­lona n’hi ha molta. Per posar ordre a la mul­ti­tud no fan falta títols ni entre­na­ment: només edu­cació i res d’empen­tes. Que fan falta petits túnels detec­tors i cabi­nes d’atenció al turista, d’acord, però això se solu­ci­ona en dies i no en set­ma­nes o mesos. Si als espe­ci­a­lis­tes del con­trol d’accés, la direcció els hagués donat una paga perquè acce­le­res­sin els con­trols, els turis­tes hau­rien pas­sat xiu­lant. És una llàstima!

Els rec­tors i direc­tors del món del turisme han de vigi­lar amb atenció i donar compte ràpida­ment si escol­ten o veuen quel­com de sos­pitós. El turisme que ens visita, sense ànim de treure-li cate­go­ria, en la majo­ria dels casos és jove i el que vol és mar i cer­vesa. La Sagrada Família, els mera­ve­llo­sos museus i la que sem­bla obli­gada visita al pas­seig de Gràcia a la zona d’arqui­tec­tura espec­ta­cu­lar és per a turis­tes cul­tes i d’una certa edat. La massa vol aigua salada, sorra i sol, i un bon plat del que sigui. Ah! I cer­vesa.

Una notícia d’avui als mit­jans podria ser, pot­ser, el prin­cipi d’un cor­rent invers de turisme de totes les cate­go­ries, l’incre­ment del qual en cinc o sis anys ha estat espec­ta­cu­lar. Es tracta de l’advertència que fa el majo­rista de viat­ges euro­peu de més pres­tigi, Tui. Aquest ha estat pot­ser el que més ha tre­ba­llat per al gran aug­ment del turisme a Cata­lu­nya. Diu ober­ta­ment que el mer­cat turístic català està molt ple. És un avís moti­vat per les quei­xes dels turis­tes i per la difusió que s’està fent dels pro­ble­mes del turisme a Cata­lu­nya. Sé prou bé que no és pos­si­ble mesu­rar les infor­ma­ci­ons que ens juguen en con­tra, però la mateixa gent dels mit­jans amb ofici ho mou sense reser­ves. Res a dir.

No sé en quin esglaó de l’escala de nego­cis està el turisme a Cata­lu­nya. S’ha de dir que també hi ha la tendència, en aquesta part de la pro­duc­ti­vi­tat, d’ama­gar l’ou. Hi ha una infi­ni­tat de nego­cis secun­da­ris, proveïdors i ser­vi­dors del negoci del turisme que no hi estan atribuïts. En la meva vida labo­ral he tin­gut mol­tes opor­tu­ni­tats de comen­tar aquest fet amb ame­ri­cans i diuen ells que de peti­tes comu­ni­tats amb espe­rit de tre­ball, pre­pa­ració i edu­cació com a Cata­lu­nya, no n’hi ha enlloc. Ostres!