Passeig de Canalejas

L’espai públic que mena des de la plaça Independència fins al carrer Berenguer Carnicer –on hi ha actualment la Copa– està dedicada al polític espanyol José Canalejas Méndez, liberal, reformista i promotor de la llei de mancomunitats, que va servir per fer possible la constitució de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914. Essent president del Consell de Ministres, fou assassinat a Madrid l’any 1912 per l’anarquista Manuel Pardiñas. Amb la seva mort es va truncar una etapa reformista que podia haver encarrilat l’Estat.

No és un carrer, sinó un passeig que va seguint la riba de l’Onyar, pel lloc on temps enrere hi havia la vora del mateix riu amb un seguit de corrals de bestiar, propers a l’escorxador municipal situat on actualment hi ha els jutjats. Del passeig enllà ofereix una vista magnífica, amb les cases del riu en primer terme, i els campanars de Sant Feliu i la Catedral com a teló de fons.

El regidor de l’Ajuntament de Girona Carles Ribas, en un anterior consistori, quan era regidor d’Urbanisme, va promoure la restauració d’aquell lloc, castigat per un aparcament de motocicletes, que són les que, de fet, tenen la millor vista de Girona. Ell va dir que “ja era hora” de fer justícia als veïns, que havien hagut de suportar tants anys aquella situació.

Malauradament, el seu projecte va anar a parar al calaix, perquè un ampli grup d’arquitectes preguntats per aquest diari es varen manifestar rotundament en contra de fer-hi “balconets” sobre l’Onyar, trencant la línia contínua que sempre ha presidit l’entorn del riu, des del pont de Pedra fins al final. La pretensió que els balcons oferirien una millor vista sobre els campanars era errònia, perquè l’aproximació a les cases del riu, en primer pla, tapaven més la visió panoràmica.

Han passat anys i ara la senyora alcaldessa ha tornat a posar el tema sobre la taula. Sembla que tenen una subvenció que perdran si no fan les obres. Ha assenyalat que en el nou projecte no hi figuren els balcons, llevat d’un de sol que, diu, és necessari per atendre els turistes (?). Podem pensar que no es tracta d’una execució immediata i que n’hi ha per a estona. És conegut que l’actual consistori es caracteritza per una lentitud de cargol. Recordem, per exemple, el centre cívic del Mercadal, que s’havia d’inaugurar el gener passat i ja som a l’agost. O les obres que volen fer –contra la nostra opinió– sobre la central elèctrica del carrer Santa Clara, que estan intactes. Per no parlar de l’endèmic espectacle dels solars del carrer Barcelona.

Allò que veritablement importa és que una zona tan estratègica de Girona recuperi d’una vegada el caràcter de passeig principal, amb una visió inigualable, i amb un paviment amable i atractiu.