Opinió

Keep calm

‘Indiapendència’

El govern espanyol vol segrestar la democràcia dient quan, com i sobre què podem votar, però nosaltres arribarem fins al final

Ara fa setanta anys que l’Índia és inde­pen­dent i va dei­xar de ser una colònia britànica. Els va cos­tar grans dosis de deso­bediència. Quan es parla de deso­bediència civil i de no-violència, sovint apa­reix la figura de Gandhi. A Cata­lu­nya, el refe­rent indi del mahatma se l’ha invo­cat diver­ses vega­des en algu­nes mani­fes­ta­ci­ons i el cert és que gràcies a les seves acci­ons de força ciu­ta­dana al car­rer, van aca­bar asso­lint l’objec­tiu, que l’Índia fos inde­pen­dent. Una de les més sona­des va ser la Marxa de la Sal. L’any 1930 Gandhi va ani­mar els indis a fer mani­fes­ta­ci­ons no-vio­len­tes per fer-se escol­tar i dema­nar un tracte just per al seu país. I els va con­vi­dar a opo­sar-se al mono­poli de l’estat sobre la dis­tri­bució de sal. Aquest obli­gava tots els con­su­mi­dors, inclo­sos els més pobres, a pagar un impost sobre la sal i els pro­hi­bia reco­llir-la ells matei­xos. El mahatma els va enco­rat­jar a fer un gest sen­zill però alta­ment simbòlic. Reco­llir l’aigua salada en diver­sos atu­ells per després eva­po­rar-ne l’aigua i que­dar-se la sal. L’exem­ple, sense violència, des­a­fi­ant les auto­ri­tats britàniques es va esten­dre arreu del país. I com a resul­tat, les pre­sons índies es van omplir amb més de sei­xanta mil “lla­dres de sal” que és com la metròpoli els va tit­llar. Una acció amb reacció. Al cap de no gai­res anys, Lon­dres va cedir i l’Índia va ser inde­pen­dent. Veient aquest exem­ple, vull pen­sar i penso que els vots són la nos­tra sal. La força dels vots repre­senta la volun­tat inven­ci­ble d’un poble per acon­se­guir el seu desig de lli­ber­tat. El govern espa­nyol vol segres­tar la democràcia dient quan, com i sobre què podem votar. Però nosal­tres, com ja vam fer el 9-N, ferms, des­a­fi­ant i deso­beint lleis anti­de­mocràtiques, sense violència però amb deter­mi­nació, arri­ba­rem fins al final. Fins que ens cas­ti­guin als dos mili­ons de lla­dres de sal o fins a ser lliu­res, una de dues. Perquè, no en tin­gueu cap dubte, els vots són la sal de la vida democràtica. Així és com Gandhi va acon­se­guir la Indi­a­pendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia