Un buit difícil d'omplir

La pre­ma­tura mort, dilluns, als 56 anys, de l'his­to­ri­a­dor Pere Anguera deixa un buit difícil d'omplir en la vida cívica i cul­tu­ral del seu Reus natal i en la his­to­ri­o­gra­fia cata­lana i espa­nyola. Anguera, patri­ota i reu­senc de pedra picada, deixa una llarga obra plena de rigor i eru­dició sobre la Cata­lu­nya del XIX, espe­ci­al­ment del car­lisme i dels orígens del cata­la­nisme polític. A la seva faceta d'his­to­ri­a­dor cal agrair, entre mol­tes altres coses, els esforços que va esmerçar per tro­bar com­pli­ci­tats amb his­to­ri­a­dors i intel·lec­tu­als espa­nyols, con­vençut com estava que el conei­xe­ment de la història, i no pas els esti­ra­bots polítics i mediàtics, és una bona fórmula perquè Espa­nya enten­gui Cata­lu­nya. Anguera va madu­rar de manera paral·lela al pro­gres­siu pres­tigi que anava adqui­rint com a his­to­ri­a­dor, de la mateixa manera que va ser capaç de bas­tir una obra d'interès naci­o­nal a par­tir de les seves pri­mers pro­duc­ci­ons molt cen­tra­des en l'àmbit local. Refe­rent clar de noves for­na­des d'his­to­ri­a­dors, per a Reus, i també per al país, va ser un luxe poder comp­tar amb un intel·lec­tual de la seva talla, generós a l'hora de dis­pen­sar els seus conei­xe­ments i sem­pre crític amb l'estultícia.