Estat, d’acció

Al llarg d’aquesta estranya legislatura s’ha parlat molt de les estructures d’estat. Segurament, també perquè una part de l’antiga Convergència les usava com una cortina de fum mentre arribava, pensaven, la negociació real amb l’Estat, l’espanyol. El cert, però, és que aquestes estructures existeixen. Fa tot just un mes, treballant en la sèrie En clau personal que ha publicat aquest diari aquest estiu, vaig poder parlar amb el conseller Josep Rull. Ell, del sector independentista de tota la vida dels convergents, explicava que passada la fase autonomista, en què el govern català prou feina havia tingut per recuperar un país destrossat pel franquisme, havíem passat a la fase sobiranista, on el país es feia a si mateix. No sé si és ben bé així, però, segurament. Dic que no sé si ho és ben bé per què la societat civil catalana ha estat sempre potentíssima, fins i tot, durant el franquisme, encara que fos, òbviament, sota altres formes.

Els brutals atemptats de Barcelona i Cambrils han demostrat que Catalunya ja actua, de facto, com un estat. No ho és, cert; però això es pot solucionar el proper 1 d’octubre. Però actua com a tal. I no ho fa com a reivindicació de res ni per molestar a ningú, ho fa perquè és la seva idiosincràsia.

I actua així perquè Catalunya és i ha estat així, però també perquè l’Estat espanyol fa molts anys que està desaparegut. No faré el llistat dels motius que sustenten aquesta afirmació perquè tots els tenim al cap (i els patim dia a dia). I, malauradament, en aquest episodi ha tornat a passar. El govern espanyol fa la seva primera declaració de matinada mentre els polítics catalans, de diferents colors, treballen junts des del primer minut. Els Mossos demostren que són una policia de primera tot i els impediments que els han posat a Madrid no deixant-los ser en la base de dades europea contra el gihadisme (ja hi haurà temps d’analitzar els errors, perquè si hi ha hagut atemptat, algun n’hi ha hagut), el govern català té un tracte bilateral amb l’espanyol (la compareixença de Rajoy i Puigdemont), etcètera. Hi ha estructures d’estat? El moviment es demostra caminant...