De set en set
SCEH
La Societat Catalana d’Estudis Històrics és una societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou la primera de les que es crearen en la primera represa després de la Guerra Civil Espanyola, es va gestar entre 1942 i 1946 i es va constituir formalment el dia 2 d’abril del 1946 a la rebotiga de la joieria de Ramon Sunyer.
Ara Josep Lluís Martin Berbois ha escrit la crònica dels setanta anys d’aquesta societat al llibre La Societat Catalana d’Estudis Històrics: setanta anys de compromís amb la història 1946-2016, (Barcelona, SCEH, 2017). Un índex onomàstic, una bona bibliografia i un repertori de totes les juntes de la societat i el llistat dels primers socis i dels socis actuals, on trobem els principals noms de la historiografia de Catalunya del segle XX, completen una eina útil per entendre’n alguns aspectes.
En el pròleg, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, subratlla la trajectòria de la societat, els alts i baixos, les tensions, i la contribució amb l’IEC a la preservació i a l’impuls de la cultura de Catalunya.
La creació i trajectòria de la societat no va estar exempta de polèmica com en el cas del veto a una conferència de Josep Pijoan o en el de la polèmica de Joan Coromines amb la Societat i l’IEC.
La vitalitat de la SCEH s’ha vist afectada, en aquests setanta anys, a vegades, per la nova dinàmica universitària dels darrers anys del segle XX i per l’adhesió desigual dels nous historiadors a la Societat.
La creació, el 1952, del Butlletí de la SCEH dotà la societat d’una eina que, amb intermitències, ha esdevingut en els últims anys una presència necessària i constant just en el moment que la col·laboració de la SCEH i el Centre d’Història Contemporània s’han vist mútuament reforçats per la coincidència d’un mateix president en totes dues institucions.
