Excés de velocitat a la plaça del Vi

Hores abans que el món es trasbalsés amb el cruel atac al cor de la Rambla barcelonina, sopàvem tranquil·lament amb uns amics a sopluig de les voltes de la plaça del Vi de Girona, quan una petita camioneta de la recollida de deixalles va passar a tot drap en direcció al carrer Ciutadans. Vam quedar astorats que un vehicle municipal anés a aquella velocitat just pel davant de la casa gran i en una zona gairebé per a vianants (quan ho serà del tot?), però no va fer res més que iniciar la desfilada de cap a una vintena de camions i camionetes de Girona + neta amb remolcs de diferents mides que van anar passant per la plaça, això sí, a un pas més moderat. Diuen que és per la recollida selectiva, però, com a veí i contribuent a la ciutat, demanaria que en comptes de transitar tantes vegades pel rovell de l’ou es destinessin esforços a passar de tant en tant per algun carrer del meu barri, que sovint acumula estores de pinassa, o per les escales de les travessies que poden passar mesos sense veure cap escombra. Sí que hi ha una bona secció de contenidors per dipositar les deixalles orgàniques, de paper, plàstic, rebuig, roba, vidre,... i mai no he entès per què hi ha veïns incívics que arriben fins al contenidor i les deixen a terra (ja no parlem dels que les llencen des del vehicle), sovint amb restes de menjar que són escampades per qualsevol bestiola que en senti la flaire. Tant costa aixecar la tapa i llençar-les dins? I són uns contenidors que difícilment estan plens, per tant, no hi ha excusa d’aquesta deixadesa. No sé quin és el millor sistema de neteja viària i de recollida de brossa, tampoc no reivindico la recollida selectiva per tota la ciutat, segurament un servei innecessari, però arribar al punt que proposa l’Ajuntament de Salt de tenir una targeta electrònica per poder abocar les escombraries em sembla un excés o el futur irreversible. Tornant al Fittipaldi de fa una setmana, el vam escridassar perquè just al costat teníem una parella francesa amb una preciosa nena de quatre anys que, mentre els pares feien la sobretaula, s’entretenia a travessar la plaça fins al banc que hi ha davant la llibreria del Bisbat. Ella estava prou atenta, però ja hem vist que allò que no passa en una vida passa en un instant.