Pòquer

Hem pas­sat una prova ter­rorífica i ens n’hem sor­tit amb bona nota. Espe­ci­al­ment, la soci­e­tat cata­lana, que ha reac­ci­o­nat amb civisme; també els Mos­sos, el rigor dels quals no és dis­cu­ti­ble; i igual­ment el govern català, que ha donat més d’una lliçó a l’orgullós i neci govern espa­nyol. En qual­se­vol país del món, el que diu que és el cap de govern de tot­hom es pre­senta imme­di­a­ta­ment davant un atac ter­ro­rista. Rajoy va donar la cara l’endemà i no va dir res que tingués cap mena d’importància. Sense par­lar dels diners que ens deuen en segu­re­tat.

A sobre, hem hagut d’aguan­tar els impro­pe­ris més des­pi­e­tats i del pit­jor gust ima­gi­na­ble en la xarxa, fins a extrems que queda clar que ni ells ens reco­nei­xen com a espa­nyols ni nosal­tres ens en sen­tim. Ha estat ver­gonyós. I ha estat una fàbrica d’inde­pen­den­tis­tes.

Em pre­o­cupa, però, que la inde­pendència hagi que­dat arra­co­nada en uns moments dramàtics. Perquè el pro­jecte de futur no el poden escapçar un gra­pat de fanàtics assas­sins, en l’ànim dels quals la religió no té la més mínima importància.

Hem apar­cat el nos­tre futur? L’embat, del qual hem sor­tit tan forts –de dol, però forts–, ens ha tallat les ales? Ens ha des­viat dels reals objec­tius d’una soci­e­tat que mai no s’ha ren­dit del tot? Seria de dol­dre que, tot i no ser el seu objec­tiu, els ter­ro­ris­tes ens con­di­ci­o­nes­sin. Tinc l’espe­rança que no sigui així, però no veig senyals clars al meu vol­tant.

A veure si ho ente­nem: els fets luc­tu­o­sos, la fúria irra­ci­o­nal dels fanàtics, poden més que nosal­tres i els nos­tres pro­jec­tes?

Algú ha par­lat d’uni­tat. Molt bé. Jo només he vist una uni­tat volun­ta­ri­osa per part nos­tra, però abso­lu­ta­ment res més.

Quan van repar­tir les car­tes de la història, per ara sem­pre ens han tocat males juga­des. Ara tenim un pòquer. Hem de jugar, doncs. Ningú amb dos dits de front es dei­xa­ria enta­ba­nar per un ter­ri­ble entre­banc, ni cedi­ria la sobi­ra­nia –actual o futura–, tenint com tenim tan bon joc a les mans.

No cedim. Ara, no.