Fil a l’agulla

Tant o més que pre­sen­tar la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, ahir el que van fer Junts pel Sí i la CUP va ser dei­xar clar que el full de ruta no s’atura. No hi haurà marxa enrere (ni cas a les mani­pu­la­ci­ons bar­ro­e­res sobre el que va pas­sar a la mani­fes­tació de dis­sabte) i la set­mana vinent, a les por­tes d’una nova Diada, el ple del Par­la­ment apro­varà la famosa llei del referèndum. Sabrem, defi­ni­ti­va­ment, què està dis­po­sat a fer l’Estat per atu­rar el referèndum de l’1 d’octu­bre. Serà capaç, com insi­nu­ava ahir Xavier García Albiol, d’apli­car l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució i sus­pen­dre l’auto­no­mia? Com que jurídica­ment no hi arri­ben a temps (els pro­ces­sos judi­ci­als duren el que duren), el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (gràcies a la reforma exprés d’aquest orga­nisme que el PP va apro­var pel sis­tema de lec­tura única que aquí no ens dei­xen tenir) sus­pendrà de fun­ci­ons el pre­si­dent Puig­de­mont? Què farà el govern espa­nyol? Vis­tes les decla­ra­ci­ons que han fet fins ara, a mi em sem­bla que no ho saben ni ells, el que faran. I al con­trari del que diu Iceta (que sosté que la llei pre­sen­tada ahir és “un nou engany”), a mi em sem­bla que tot ple­gat és molt seriós i va de veri­tat. I que si es pen­sa­ven que Aznar tin­dria raó en allò que ja es bara­lla­rien entre ells, s’hau­ran equi­vo­cat de mig a mig. Pot­ser si en comp­tes de menys­te­nir, ridi­cu­lit­zar, insul­tar i escar­nir tot el que deien i feien els inde­pen­den­tis­tes se’ls hagues­sin escol­tat, ara no serien on són. I no tin­drien el pro­blema des­co­mu­nal que tenen sobre la taula. El govern català és molt clar: no només es votarà (Puig­de­mont deia dilluns que ja tenen les urnes) sinó que des d’ahir ja sabem mol­tes més coses del que podria pas­sar l’endemà: doble naci­o­na­li­tat, el cas­tellà llen­gua coo­fi­cial i, només fal­ta­ria, amnis­tia per a tots els casos judi­ci­als deri­vats del procés. La premsa inter­na­ci­o­nal observa aten­ta­ment el movi­ment dels cata­lans, però, sobre­tot, els no movi­ments de l’Estat. La pre­gunta és la de sem­pre: i la pro­posta del govern espa­nyol, quina és? Què han pro­po­sat, fins ara? Res. Què han fet fins ara els par­tits uni­o­nis­tes per evi­tar el xoc? Res. Què faran la set­mana vinent, quan hi hagi la llei del referèndum? Tor­nar a dir, un cop més, que no hi haurà un 1-O com no hi havia d’haver un 9-N? Sus­pen­dre’ns a tots? Pro­hi­bir-ho tot? Tenen mala peça al teler, i ho saben.