Mai res no serà igual

Ara estem entretinguts amb la utilització de la suposada exclusiva de la nota de la CIA, que no era de la CIA ni era nota i que en un futur proper donarà per analitzar sobre la utilització de les víctimes de terrorisme en la política nostrada, de la banalització que es fa d’aquestes víctimes, en com s’han traspassat límits ètics i del perquè parlem de postveritat per no dir que hi ha molta mentida podrida que circula perquè la fan circular els de sempre, els que, emparats en les clavegueres de l’Estat, amb diners públics, es dediquen a controlar aquest Estat encara que sigui per preservar-lo i continuar manant des de l’ombra. Però tot això era d’esperar. No els queda clar que se’n diran moltes, de mentides, de mitges veritats i que la manipulació serà total com a arma per evitar el referèndum? L’Estat, la gent que controla aquest Estat espanyol, no es pot permetre que Catalunya deixi de formar-ne part encara que ho vulguin els seus ciutadans. Ara s’estiren els cabells per haver dit coses com “en absència de violència es pot parlar de tot” i coses així que no pensaven però que deien perquè l’independentisme era residual i no els feia cap por. Per això, els de sempre i els que anàvem de progres internacionalistes per un evident postureo que es diu ara, s’han tret la careta i ha tornat a aflorar l’espanyolisme que porten dins, absolutament legítim, però ara minoritari. I si no, votem i ho veurem. Per això, és tan important saber què passarà dimecres dia 6. El Parlament debatrà i aprovarà la llei del referèndum i la llei de transitorietat. Estat al cap del camí. Els diaris espanyolistes ja ens han dit que el govern Rajoy ha marcat el camí al Tribunal Constitucional, cosa que en un estat de dret seria un absolut escàndol. Haurà arribat el moment de les suspensions, inhabilitacions o com en vulguin dir. L’Estat utilitzarà els seus mitjans per frenar el referèndum i serà el moment de la desobediència o de la rendició. Passi el que passi, mai més res no serà igual.