Rajoy té raó

Aquest no vol ser un article de to èpic, sobretot després d’haver cremat tant l’adjectiu històric, però el que passarà demà al Parlament no té precedents, és el més enllà que haurà anat mai Catalunya en el seu camí anhelant d’emancipació nacional, serà un canvi de paradigma, un punt d’inflexió, un abans i un després, trieu el tòpic que menys ràbia us faci. El Principat comença a salpar, que diria aquell. El cas és que ha arribat el dia en què les institucions catalanes desoiran efectivament els imperatius del Tribunal Constitucional per oir exclusivament els imperatius de la gent. Ja em perdonareu si això no és èpic. El més enllà que s’haurà anat mai no vol ser dit com una fita en ella mateixa, ja que s’espera que l’endemà s’arribi una mica més lluny, i l’endemà encara una mica més, fins passat l’1-O. La república no es construeix en un dia, però potser sí en un any.

I a què ens dediquem la setmana anterior? A passar-nos-la caient en debats instigats des d’allà, com l’ús de les paraules charnego o bolardo, polèmiques estèrils que actuen de cortines de fum. Potser el més interessant de tot el que ens arriba d’enllà és l’anunci de la reunió que mantindrà el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb el president dels Estats Units, Donald Trump, el dimarts abans de l’1 d’octubre, és a dir, en plena campanya pel referèndum, una trobada que evidencia que l’Estat farà campanya pel no, de la mateixa manera que la va fer per les eleccions plebiscitàries del 27-S. En aquella ocasió, el rei Felip VI el Xiulat va acudir a la Casa Blanca per reunir-se amb Barack Obama i arrencar-li allò de l’Espanya “unificada”. No gosaria quantificar l’impacte que va tenir el pronunciament d’Obama a les urnes, però sí que m’atreveixo a aventurar que el que pugui dir Trump a favor dels interessos de Rajoy en tindrà menys. Tot el que passi a partir de demà només farà que alimentar les ganes de votar, i eventualment de marxar. Rajoy amenaça el govern que és a les seves mans el que pugui passar en els pròxims dies. Ja té raó. I a les de la gent.