L’endemà del sí

Durant el procés, l’ANC i Òmnium Cultural, i les seves delegacions comarcals, han fet una gran tasca de mobilització i d’informació. I en l’etapa que ens queda fins a la proclamació de la independència ben segur que no baixaran la guàrdia. Peti com peti la declaració unilateral, serà indispensable que segueixin amb aquest esperit constructiu i optimista. “Qui no lluita no viu”, va escriure Victor Hugo. Tot i que probablement haurem de deixar la “revolució del somriure” i ens veurem obligats a practicar la desobediència civil; aquella que va justificar Henry David Thoreau contra un estat injust, i que va inspirar les polítiques de Gandhi, Luther King i, a Catalunya, Lluís M. Xirinacs (vegeu Xirinacs. El profetisme radical i no violent, de Lluís Busquets i Grabulosa).

L’endemà del sí requerirem encara més el suport d’aquestes entitats cíviques. Ja que caldrà fer un ampli debat per contribuir a la redacció de la constitució de la república catalana del segle XXI; una carta magna que ha de ser exemplar; que integri totes les aspiracions dels nous moviments socials i que defineixi el model de desenvolupament que volem per a les futures generacions. Un model que no ha de ser marcat, com ho és actualment, pels lobbies econòmics i energètics dominants. El grup Constituïm, tot participant en el debat de les idees, ja vàrem entregar l’11 de maig del 2016 al Parlament la nostra proposta, resultat d’un debat transversal d’experts i l’aportació de 3.400 esmenes de la ciutadania (https://constituïm.cat/).

No hem fet aquest llarg camí de mobilitzacions per esdevenir un estat com els actuals, afectats per una greu crisi democràtica; estats corruptes, insolidaris i ineficients davant dels principals reptes de la humanitat, entre els quals la justícia social i el canvi climàtic. Ens hem de preguntar: Quin model de seguretat tindrà la nostra república? És indispensable el concepte d’exèrcit si tenim una bona estructura d’intel·ligència? Com organitzarem l’administració de justícia perquè sigui democràtica, eficient i veritablement independent del poder polític? Com preservarem els béns comuns naturals? Per quin model energètic optarem? Deixarem que les elèctriques allarguin la vida dels reactors d’Ascó i Vandellòs a 60 anys? Garantirem l’autoconsum? Tindrem una llei electoral amb llistes obertes? Impulsarem referèndums específics con fan els suïssos? Respectarem el principi de precaució i la “capacitat de càrrega” del territori? Tenim una pressió sobre la nostra geografia equivalent a 20 milions d’habitants!

Per A la campanya a favor del sí proposo un missatge destinat als partidaris de seguir com una autonomia sotmesa: qui no voldrà viure en un país que promet més qualitat de vida, més democràcia participativa i una economia no corrupta?