“«Ha sido ETA»”

L’ús i abús ideològic de l’atemptat de Barcelona i Cambrils per part dels diaris de tirada nacional i d’alguna capçalera catalana m’ha recordat el comportament nefast de part de la premsa i del poder amb el “ha sido ETA” de l’atemptat de l’11 de març de 2004 de Madrid. Al poder, i quan parlo de poder no parlo de les engrunes provincianes que han traspassat a Catalunya, sinó del veritable poder, el de l’estat i el de l’establishment polític, econòmic i mediàtic que el sustenta i se’n beneficia, no li ha agradat la imatge que ha generat la policia catalana d’eficàcia al voltant de l’atemptat d’aquest agost. Vaig escriure fa dues setmanes que l’Estat a Catalunya només sembla ser Hisenda, ja que en la resta mostra deixadesa i que la imatge d’eficàcia de la nostra policia ha fet que la idea que l’Estat espanyol és prescindible guanyi força. Aquesta idea també l’han publicat editorials i diaris de tall espanyolista, alarmats per aquesta situació.

Però el poder, el poder de veritat, és mesquí, infame, no té ètica i hi ha volgut combatre aquesta imatge. Han fet d’avisos sense importància i que no tenien res a veure amb l’atemptat un casus belli, han falsejat proves, han creat dubtes, han atacat la nostra policia, tot per crear un relat. Al poder, la seguretat dels seus ciutadans no li importa, l’únic objectiu és trencar el relat que un estat català ja disposaria d’una policia eficaç, moderna, capaç d’afrontar els reptes d’un atemptat gihadista i la lluita contra el terrorisme internacional. I davant d’això no li importa res més. Però el poder, com deia, no atén a raons d’estat, sinó al més pur instint de supervivència. No li importa gens la seguretat dels ciutadans de Catalunya, i molt menys la nostra tranquil·litat. Mai els ha importat la nostra seguretat. El cos de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya és testimonial. Ja ho era abans del desplegament dels Mossos. Van deixar la capital de Catalunya sense policia quan van replegar el CNP molt abans que els Mossos poguessin desplegar-se, i durant tres anys Barcelona només podia comptar amb la Guàrdia Urbana gairebé per a tot.

El pitjor no és el poder, sinó els lacais que li donen sortida i sense ells estarien incapacitats. Els editorialistes, directors d’alguns diaris, opinadors, il·lustradors i més actors que han traït la tasca del quart poder de fiscalitzar precisament aquest poder i que han jugat a l’estratègia de la intoxicació. El “podia haver-se evitat amb pilones si els Mossos haguessin escoltat l’avís de la CIA” és el nou “ha sido ETA”. Per castigar la part dels mitjans que han trencat tots els codis ètics no hi ha un “pásalo” ni els poden votar en contra. Tot sigui en defensa de la unitat d’Espanya i els interessos privats d’aquest poder. L’únic que podem fer és bufetejar-los aquest 1 d’octubre.