No en nom de la democràcia

“La independència és il·legal, perquè Espanya és Espanya.” El comentari, fet en castellà, l’escoltava ahir al matí una amiga en un bar de barri. A aquella hora encara no sabíem com acabaria el dia i Forcadell tot just esmolava les ungles per afrontar el que possiblement recordarà com un dels matins més durs i tensos al Parlament. Es pot estar a favor o no del procés independentista i es poden defensar amb arguments més o menys vehements totes les posicions, però quan la raó és “perquè Espanya és Espanya”, la democràcia està ferida de mort. I no perquè ho digui un senyor anònim que ahir esmorzava en un bar de Tarragona, sinó perquè al migdia, apel·lant a aquesta democràcia que ells han despullat, la vicepresidenta del govern espanyol disparava a matar, perquè Espanya continuï sent Espanya. Soraya Sáenz de Santamaría, emprenyada, va parlar de vergonya democràtica, d’imposicions a tota costa i de vet a qualsevol debat, va parlar de manca de llibertat i de patacada a la decència política, i va acusar la presidenta del Parlament, la gent de Junts pel Sí i la CUP de no respectar ni Catalunya ni els catalans. Faltaven les amenaces, directes a Forcadell i a gent de la mesa. I, per si algú s’ho havia perdut, una hora més tard ho rematava amb una piulada: “La presidenta Forcadell ha demostrat, amb l’espectacle d’avui, que sota el seu mandat ha mort la democràcia.”

Jo també ho estic, d’emprenyada. A mi, Soraya, tampoc m’agrada el que està passant, però ni amenaço, ni faig demagògia en nom de la democràcia, ni vaig a trucar a les portes del TC quan les coses no surten com jo vull. Jo també trobo vergonyós el paper que jugueu des de Madrid, i ningú més que vosaltres fa imposicions i fa anys que veta qualsevol debat. Però jo, en lloc d’amenaçar ningú, trauré dilluns l’estelada perquè a tu i als teus us quedi clar qui respecta a qui, i ho remataré l’1-0 amb el meu sí a l’urna.