Filibusters i pirates

Bon dia, els parla “el nét del pirata”, títol d’un llibre meu memorialístic. O “net”, des que s’han alterat les regles dels diacrítics. Es pot ser descendent d’un pirata i estar net? Fabra, quan va fer la distinció, sabia quin terreny trepitjava. Una cosa és nét i l’altra net, i diuen que tots heretem d’una manera o altra les brutícies dels ancestres. També les netedats, suposo. Explicava al llibre que el meu rebesavi no va ser ben bé pirata sinó corsari. Corsari és un pirata legal, un pirata que no treballa pel seu compte com un autònom ni va amb una calavera a la bandera o a la samarreta, a l’estil CUP, sinó que ho fa emparat per un govern. Al rebesavi el va emparar el govern de l’Argentina en els dos anys d’activitat marítima –dels vuitanta-vuit que va viure– dedicats a abordar vaixells brasilers. El podem qualificar també de “filibuster”? L’epítet va ser molt usat ahir, en el ple del Parlament que discutia la llei que ha de fer possible el referèndum del primer d’octubre. En política, “filibusterisme” significa obstruir i allargar un debat parlamentari artificialment en benefici propi, en aquest cas de l’oposició, i donar temps al govern de Madrid perquè es pensi les represàlies. Sembla que la paraula “filibuster” queda limitada als pirates o corsaris amb estricta activitat al Carib. De quina manera es va introduir a la política és una cosa que ignoro i que els diccionaris i informacions que consulto no m’expliquen. El Diccionario de la Real Academia Española, que ve a ser com el Tribunal Constitucional del castellà, diu que eren anomenats “filibusteros” els cubans partidaris que la seva illa s’independitzés d’Espanya, a final del segle XIX. Ahir eren filibusters els contraris a la independència de Catalunya.

A la pel·lícula Cavaller sense espasa, de Frank Capra, James Stewart fa durar un debat parlamentari dos o tres dies seguits en virtut d’una llei que a Amèrica permet que els senadors puguin parlar tanta estona com vulguin sense ser interromputs. Aquí hi ha límit de temps oratori. Millor: cap filibuster d’ahir va demostrar en cinc minuts ser un espadatxí de la dialèctica ni posseir les bones intencions democràtiques de Frank Capra.

Cap al final del matí, es va aixecar Albano Dante Fachín, diputat de Catalunya Sí que es Pot. Es va manifestar contrari a la independència però encara més a l’espectacle que els filibusters, el seu grup inclòs, havien ofert fins llavors: apel·lant a lleis i reglaments, s’oblidaven, com fa cinc anys que s’obliden, d’oferir un projecte satisfactori per a Catalunya. Uns dies abans, Gerardo Pisarello, regidor de Barcelona de la seva corda, havia dit una cosa semblant. Dante Fachín i Pisarello són argentins. Els vaig abraçar de pensament. Netíssims de pirates.