L’Hospitalet, capital Ripoll

Cata­lu­nya no seria avui Cata­lu­nya sense tot­hom que hi viu, vin­gui d’on vin­gui i parli el que parli. Tan cata­lans són els que en tenen els vuit cognoms com els que no en tenen cap. Aquesta és terra d’aco­llida, que sem­pre ha inte­grat i donat opor­tu­ni­tats a qui hi ha arri­bat a llau­rar-se un futur...

Són tot ple­gat una munió d’aquells tòpics, veri­tats com tem­ples, que ja fa ver­go­nya de repe­tir de tan assu­mits com els tenim des de sem­pre. De fet, aquest és un dels nos­tres més pre­uats tre­sors com a soci­e­tat. D’aquí que sigui pre­o­cu­pant el dis­curs de la cap de l’opo­sició, Inés Arri­ma­das, en el debat de la llei de tran­si­to­ri­e­tat. En un des­es­pe­rat i (des­a­for­tu­nat) intent de sor­tir del mono­ar­gu­ment jurídic de l’uni­o­nisme, la líder de Cs va recu­pe­rar el dis­curs més ranci que sem­bla­ven haver enter­rat. Aquell del “nosal­tres“ i l’“ells”. Pri­mer, per venir a dir que “no es pot homo­geneïtzar Ripoll i l’Hos­pi­ta­let”. I després, per si no l’havien sen­tit, ho va repe­tir: “És igual Santa Coloma que qual­se­vol poble de Lleida? No”, cloïa.

Tants anys d’esforços per ser un sol poble, de polítiques d’inte­gració de les ins­ti­tu­ci­ons i, sobre­tot, de bar­reja natu­ral d’una soci­e­tat que avui és feliçment mes­tissa, llençats per la borda en un minut. De debò creu que hi ha dues –o més– Cata­lu­nyes dife­rents? O és només nostàlgic desig? Arri­ma­das, un de tants exem­ples ella mateixa d’inte­gració, va fer tota una oda a la ‘gue­tit­zació’ i a la per­pe­tu­ació de diferències entre cata­lans segons l’ori­gen. Qui divi­deix la soci­e­tat? I qui mira al futur?