Amb sabates noves

Amb tant enrenou com tenim aquests dies, l’inici del curs escolar –avui mateix– ha quedat diluït enmig del fang que uns quants empastifen per arreu. Amb escorcolls policials a mitjans de comunicació que semblen renéixer d’altres malaguanyades èpoques; amb agents de la Guàrdia Civil buscant paperetes del sí/no i altre material del referèndum en una impremta de Constantí; amb provocacions diverses i encarades a diversos (alcaldes, funcionaris, ciutadania tota); amb recursos i suspensions de lleis aprovades per un Parlament... Però sí, com que la natura és cíclica i nosaltres, que també en formem part, acostumem a bastir la nostra vida i el nostre calendari de forma cíclica, avui torna a arribar el dia de l’inici del curs escolar. 1.562.780 nens i nenes i un total de 71.175 mestres (un 7,1% més de places que el curs anterior, s’afanya a destacar el Departament d’Ensenyament) tornen avui al col·legi, en un inici del curs escolar 2017/2018 que aquest cop té la singularitat que s’encavalca entre dues dates que tindran una casella reservada en el cicle de la història. L’una, la d’ahir, la Diada del Sí; la que marca el final d’un cicle i l’inici d’un altre. L’altra, la d’aquí a dinou dies justos, l’1 d’octubre, quan tenim una ferma cita a les urnes. La cita. I els nens i nenes es posaran avui les sabates noves –alguns, els que ho puguin fer– i tornaran a les aules. La consellera d’Ensenyament va dir, durant la presentació del curs, que “el que hi ha al cor del sistema són els nois i noies, i el seu èxit escolar determinarà el seu èxit en la vida, i això serà el nostre èxit com a país”. El referèndum de l’1 d’octubre va en aquesta mateixa direcció. Ens ha de permetre sortir del cercle que ens mareja, que ens amenaça i provoca, que ens ha perdut el respecte, que ens pretén humiliar. I emprendre així el camí que volem. El dia 1 d’octubre ens posarem les sabates noves i començarem també un nou curs. I ho farem sense pedres a les sabates, que tant empipen.