La botifarrada ja treu el cap

Fem memòria. El 9-N. Incapaç de gestionar una crisi política, el PP va usar els tribunals, és clar, per aturar la consulta. El govern català la va convertir en un procés participatiu i l’executiu espanyol li va treure tota la importància. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va dir que seria una espècie de botifarrada. El 9-N, però, va desbordar les urnes de vots i va col·locar el govern espanyol contra les cordes. Llavors, tot va canviar i el govern de l’Estat va iniciar la campanya de persecució, passant per sobre de la fiscalia de Catalunya, que havia dit que en el 9-N no hi havia cap delicte, que va acabar amb les inhabilitacions de l’expresident de la Generalitat i tres exconsellers.

Aquella imatge, la de desenes de milers de persones fent cua per votar sense ni un sol incident, va fer molt de mal a Madrid. Tant que s’han activat tots els mecanismes, de tota mena, per evitar que es repeteixi el dia 1 d’octubre. Rajoy i el seu equip s’hi juguen el seu futur polític. Però comencen a ser conscients que això no serà tan fàcil. Només posant querelles no hi arriben. Abans de l’1 d’octubre les querelles no hauran tingut cap recorregut real. Sí, podem tenir el president i els consellers imputats, fins i tot imputats per un delicte, la malversació de fons, que pot suposar penes de presó. Però, i què? Els centenars de milers de persones que van sortir dilluns al carrer s’aturaran pel fet que s’imputin delictes als governants que han fet possible que puguin votar? Crec que no. El govern espanyol hauria d’anar més enllà i usar el TC per fer inhabilitacions exprés i la Guàrdia Civil per anar d’ajuntament en ajuntament... i això té un cost polític internacional. La jugada de fer creure que la Diada seria violenta ha fet riure als corresponsals estrangers.

I davant l’evidència que votar serà molt difícil i caldrà l’esforç, unitari, de tothom, però també que evitar-ho també serà molt difícil, la botifarrada treu el cap. Ahir, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja admetia que l’1-O potser es votaria, però que això no passaria d’una botifarrada. És un pas. Admetre que es votarà i voler deslegitimar-ho. El següent, a partir del dia 2, serà començar a negociar.