A la tres
El problema
“La comunitat internacional ara ja sap que té un problema sobre la taula, per més que parlin d’afer intern
D’acord que tot plegat és un camp de mines (“això és un Vietnam cada dia”, deia dimecres el president Puigdemont), però no es pot pas negar que de tant en tant hi ha alguna sorpresa absolutament rellevant. Va passar ahir i havia passat el dia abans. Dimecres, la portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units, Heather Nauert, en ser preguntada per un periodista sobre la situació a Catalunya, ho va dir ben clar: “El referèndum és un afer intern”, va dir, i va afegir: “Nosaltres treballarem amb el govern o entitat que sorgeixi del referèndum.” Més clar, l’aigua. I ahir, just l’endemà, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s’hi va afegir fent unes declaracions absolutament rellevants. En una entrevista al canal internacional Euronews, el líder europeu va insistir que la seva política és “respectar la justícia i el Parlament espanyol”. Però hi va afegir: “Si la independència de Catalunya veu la llum, respectarem aquesta decisió.” I això, senyors meus, no ho havia dit mai ningú tan clar. Juncker ho va matisar molt? Sí. I tant. Molt. Va dir que respectaria el TC, que caldria tenir en compte el Parlament espanyol, que després Catalunya hauria de renegociar un ingrés a la UE, i tot el que vostès vulguin, però va dir (i ho va dir ben clar) que si un dia passa i guanya el sí, “respectarem la decisió”. Preparin-se perquè avui tot seran matisos. I quan Rajoy es vegi amb Trump corregirà la portaveu del Departament d’Estat a canvi de ves a saber què. Però han dit el que han dit. I n’han parlat, que aquesta és l’altra qüestió. El que està passant a Catalunya és observat per la Comissió Europea i pels Estats Units. I això també és important. Tenen, i ara ja ho saben tots, un problema sobre la taula. Probablement no hi havia més manera que es pronunciessin sobre aquesta qüestió que provocant de veritat un problema, perquè en algun moment deixi de ser un afer intern. I ells ho saben. Per això les declaracions d’ahir (que, insisteixo, ara veuran com les matisen) són molt rellevants. Gairebé tant com l’acord a què han arribat finalment el govern i l’Ajuntament de la capital catalana que permetrà que a Barcelona es pugui votar l’1 d’octubre.
