#HolaCamp

La campanya pel sí al referèndum de l’ANC es basa en una sèrie d’etiquetes en què diversos interlocutors saluden, com per exemple #HolaEuropa o #HolaMón. Entenc que la idea és interpel·lar-los perquè acullin i donin la benvinguda a la república catalana, i la validin com a subjecte de ple dret en el marc dels estats d’Europa i del món. Aquest reconeixement com a comunitat específica i diferenciada, segons una identitat col·lectiva compartida, serà un dels punts clau que acabaran decidint el cantó de la balança del “procés” en un sentit o altre. De fet, l’essència del discurs unionista es basa en la indissoluble unitat d’aquesta identitat col·lectiva per al conjunt del territori espanyol i, per tant, en la negació de Catalunya com a subjecte diferenciat amb sobirania (capacitat de decidir) pròpia.

És evident, doncs, que la identificació i definició de “subjecte” com a “unitat”, ja sigui individual o col·lectiva, no és una qüestió menor. Assumint el subjecte Catalunya, la seva disgregació en diferents nivells de subjecte en clau territorial, ens porta a les vegueries, les comarques i els municipis. Concretament, a la nostra zona, al Camp de Tarragona. Per tant, suposadament, i seguint el fil argumental exposat fins ara, podem parlar del Camp com a “identitat col·lectiva compartida”. Tanmateix, tinc els meus dubtes que això sigui així a nivell emocional per les persones que hi vivim, i, sobretot, que tingui efectes pràctics en la nostra vida quotidiana. Les identitats són projectives segons referents comuns de tipus cultural, econòmic, lingüístic, històric, geogràfic, etc... i no s’improvisen ni s’imposen. Es poden condicionar, sí, però mai forçar, perquè es gesten en la íntima percepció de pertinença. Crec que amb el naixement de la república catalana ha arribat el moment de revisar el marc de referència compartit que engloba i dona cohesió al Camp i fer-ne pedagogia, si ens ho creiem.