Vostè té el TC, i nosaltres la raó

Senyor Presidente,

Li escric aquesta carta que segur que no llegirà, no perquè no tindrà temps, sinó perquè o bé no l’entendrà, o bé pensarà que no li cal llegir-la perquè vostè té la Constitució, el Tribunal Constitucional, la policia i l’exèrcit. Però sap una cosa, senyor Presidente? Nosaltres tenim la raó. La tenim perquè ningú, absolutament ningú, a banda dels dictadors, té la potestat d’impedir la llibertat d’expressió i el dret de vot.

Senyor Presidente, nosaltres votarem. Jo votaré sí, i accepto sense por que hi haurà qui votarà no. Fins i tot acceptaria amb ràbia i decepció que el no guanyés, perquè sap, senyor Presidente, jo sóc demòcrata i accepto les decisions de la majoria, encara que no m’agradin.

Miri, senyor Presidente, no escric aquesta carta per demanar-li que accepti el referèndum. L’escric per dir-li que si fa anys hagués sabut actuar amb menys arrogància i més intel·ligència i hagués fet com el president Cameron, o com els dos presidents canadencs que varen permetre els referèndums del 1980 i el 1995 al Québec, potser ens hauria enganyat una vegada més, com ho han fet els presidents espanyols de totes les ideologies. Però ha fet tard. Ara ja no hi ha marxa enrere i el món ens mira i el mira també a vostè.

Senyor Presidente, vostè diu amb contundència que no es farà el referèndum, i jo li dic que votaré. I ja li dic ara que, si em persegueix, previngui a la seva policia que abans de trair un dret fonamental com és el de la lliure expressió, desobeiré.

Passi-ho bé i moltes gràcies!