És per allò

LLuny queda el programa electoral en què incloïa el dret a decidir. Corria el 2012 quan el PSC es comprometia en el seu contracte amb els ciutadans a promoure “les reformes necessàries perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat”. Des d’aleshores, el tàndem format pels socialistes catalans i espanyols ha protagonitzat viratges, entrebancs i patacades fins que, finalment, els de Ferraz n’han pres el control. I, en un tàndem, ja se sap, qui porta la bicicleta és el de davant. Després d’un petit lapse d’aturada per desavinences, arran de la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol, no pas pel procés català, els socialistes tornen a anar a l’hora. I sobretot en el seu rebuig al referèndum.

Compactes en l’oposició a l’1-O, el PSC i el PSOE intenten com poden desmarcar-se del PP i Ciutadans, ahir vam tenir un exemple al Congrés, on van tombar l’estratègia judicialitzadora dels populars, impedint la buscada unitat dels constitucionalistes. Els socialistes insisteixen en l’existència d’una via del mig. Proposen la reforma de la Constitució per a més reconeixement i autogovern de Catalunya. Onze anys més tard, obvien que això era el que buscava l’Estatut, aprovat el 2006. I el que va venir després ja ens ho coneixem. És justament per allò que estem aquí.