‘No-Do’nen de si

Per als que per edat no van viure les sessions de cinema en època franquista, faré memòria. Els doblatges tergiversaven els diàlegs originals que no agradaven al règim. Hi havia uns salts de pel·lícula que feien perdre el fil narratiu a causa dels talls de les escenes de nus o que consideraven escabroses. Hi havia els cinemes d’estrena i els de reestrena; aquests darrers eren els de barri i els de poble on passaven dues pel·lícules (a una li deien “la bona” i l’altra, la de blanc i negre). A totes les sales es projectava l’informatiu No-Do, amb un blanc i negre que esgarrifava, com les aparicions de Franco anant de pesca o aplaudint els coros y danzas de la Sección Femenina al Bernabéu. Quedaven lluny aquelles tonalitats, però el blanc i negre ha tornat.