Els dissabtes, política

En els seus inicis precaris, la televisió –l’espanyola, l’única que es veia– oferia en les nits del dissabtes programes que s’aproximaven al gènere anomenat “revista”: un mag, un ventríloc, uns cantants... Em sembla que en deien Noche del sábado. Després, més tard, es va decantar per projectar en el seu lloc grans pel·lícules. Una decisió i l’altra obeïen al convenciment que, acabada la setmana, el públic volia esbarjo i repetir la inèrcia d’abans que la televisió existís: freqüentar el teatre lleuger o anar al cine. Per cert que l’oferta de pel·lícules en dissabte va generar molt malestar en el gremi d’exhibidors cinematogràfics perquè, fent números, van comprovar que la competència feia flaquejar la taquilla. També els amos dels restaurants es van queixar: el dia de més activitat, el cine de la televisió els restava comensals. Doncs bé, ara s’ha comprovat que els dissabtes la gent vol política. TV3, que amb mags i ballarins es resistia a oferir-ne, ha hagut al final de claudicar i, com fan altres cadenes de molt èxit, s’ha inclinat pel debat polític en la nit més estel·lar de la setmana. No es pot deixar “el procés” en mans de qui en fan escarni. En Vicent Sanchis, director de TV3 la sap llarga i és molt periodista. L’altre dia vaig veure el programa, molt ben portat per Ricard Ustrell, un altre periodista jove brillant, dels que m’agrada descobrir. Només es va parlar de política. Quan semblava que per deixar-nos reposar ens oferirien un massatge refrescant, va tornar la política amb més intensitat. Vam anar a dormir tots a tres quarts de quinze. Ho devíem fer satisfets perquè l’endemà TV3 anunciava que havia estat el programa amb més audiència a aquella hora. Servir política en dissabte té el seu què estratègic: el diumenge, a taula, la gent en continua parlant: de política i del programa. Molta gent, quan te la trobes, manifesta estar saturada de política, diu que ja en té prou, que quan arriba a casa no vol pensar en res. La gent no és fiable: tenen més èxit els programes de política que els d’esbarjo que per fer-se el desmenjat diuen preferir.

És cosa d’ara, aquesta avidesa? No ho sabrem mai: quan la televisió oferia cine i revista la política estava més censurada que les pel·lícules de destape que ella mateixa oferia o que l’escot de la cantant que transigia a enfocar. Sí que podem dir que els amos dels restaurants es tornen a lamentar. Ara llegia que alguns han de tancar perquè els dissabtes el gènere els torna a quedar a la nevera. Diuen que el futur es troba en el menjar servit a domicili per satisfer l’apetit dels que miren la televisió. Diuen també que ara els fan mal les sèries que la gent segueix a través de Netflix o Movistar. Em sembla que s’equivoquen: els fa mal la política. Moltes sèries, les més comentades, també hi centren l’interès.