La imatge de Saragossa

Podem i les seves confluències estatals van celebrar ahir a Saragossa l’Assemblea per la Fraternitat, la Convivència i les Llibertats, una trobada a la qual també van assistir ERC, el PDeCAT i el PNB amb la idea de reclamar al PP una sortida negociada al conflicte que viu Catalunya. Els comuns de l’Estat, doncs, van tornar a reclamar un referèndum acordat, l’opció que tots hauríem preferit però impossible vista la incapacitat de l’Estat espanyol per donar una sortida política a un conflicte polític. Però diuen que una imatge val més que mil paraules i, ahir, això va tornar a passar. Mentre alcaldes, diputats, eurodiputats i altres càrrecs de Podem i les seves confluències debatien, durant sis hores, la situació a Catalunya, un grup cada cop més nombrós es dedicava a recordar-los que de pactes amb Catalunya cap ni un, que als catalans o se’ls esclafa o res.

La imatge era tan kafkiana com veure els assistents en l’acte, polítics i periodistes, sense poder sortir a fer un cafè –“per la seva seguretat”– o agredits, com la presidenta de les Corts d’Aragó si s’atrevien a fer-ho. És una metàfora del que passa als comuns si defensen el dret a decidir de Catalunya. És de justícia, però, dir que, des de l’operació policial de dimecres –que significa, de facto, la intervenció de les institucions catalanes– no hi ha cap dubte de que els comuns han perdut gran part de la seva equidistància. He escrit molts cops que els comuns haurien de decidir entre la democràcia i la repressió, cosa que ja està passant. I malauradament, tot indica que encara tindran més elements per decidir.

En tot cas, la imatge de Saragossa encara és més potent si es té en compte que el mateix Ministeri de l’Interior indicava que no podien protegir els càrrecs electes perquè els efectius per fer-ho s’estan a Catalunya, alguns, en aquest vaixell en què ahir s’esmerçaven a tapar en Piuet. És un exemple més de la racionalitat de les mesures preses per l’equip de Rajoy.