Participa

Tu saps que Espa­nya dis­cri­mina Cata­lu­nya (77% enquesta CEO Ago-14) i vol­dries poder deci­dir quin ha de ser l’encaix futur votant (76% CEO Jul-17). També saps que entre Cata­lu­nya i Espa­nya hi ha un con­flicte naci­o­nal. Però, a hores d’ara, has rebut tanta infor­mació en sen­tits opo­sats, que dub­tes sobre si votar en el referèndum o no. Posant per davant que qual­se­vol posició és ben legítima, pot­ser és lícit fer algu­nes refle­xi­ons.

La pri­mera, total­ment Òbvia, és fer la sen­zi­lla reflexió sobre si hi hau­ria cap mena de dubte sobre si par­ti­ci­par o no, en el cas que Espa­nya hagués adop­tat la mateixa acti­tud que el Regne Unit va adop­tar envers el referèndum escocès. Si Espa­nya hagués deci­dit per­me­tre el referèndum, crec que és meri­di­a­na­ment clar que ningú tin­dria cap mena de dubte sobre si cal par­ti­ci­par o no. Així doncs, la causa última dels dub­tes sobre la par­ti­ci­pació venen exclu­si­va­ment del fet que Espa­nya ha inten­tat per tots els mit­jans pos­si­bles impe­dir-ne la cele­bració.

La segona, també Òbvia, és que hi ha una raó extre­ma­da­ment pode­rosa per anar a votar: que és un tema cru­cial. I tu tens la teva opinió, amb dub­tes o sense. I et pot que­dar cara de moni­ato en veure que el resul­tat és el con­trari al que tu volies, sense haver-hi dit la teva.

La immensa majo­ria de la soci­e­tat desit­ja­ria un món en pau i sense guer­res, una causa pri­mor­dial de les quals són els con­flic­tes naci­o­nals. En aquests moments Cata­lu­nya, seguint les pas­ses de l’Índia sota el lide­ratge de Gandhi, està inten­tant apor­tar un nou exem­ple al món que els con­flic­tes es poden resol­dre de manera pacífica, dema­nant als seus ciu­ta­dans, democràtica­ment i pacífica, si volen la inde­pendència. Si el referèndum con­clou amb èxit (inde­pen­dent­ment del resul­tat), Cata­lu­nya haurà esta­blert un pre­ce­dent més al món que és pos­si­ble resol­dre con­flic­tes naci­o­nals pacífica­ment, encara que l’estat matriu no ho vul­gui, i que la violència no és l’únic camí que hi ha. I aquesta és la ter­cera reflexió: par­ti­ci­par en aquest referèndum sig­ni­fica donar suport, de l’única forma que real­ment compta – par­ti­ci­pant-hi – a una manera de fer que pot reduir el nom­bre de guer­res al món.

La dar­rera reflexió és que el fet que tots puguem tenir ara aquesta opor­tu­ni­tat única no és gens de franc. És molt clar que hi haurà con­seqüències econòmiques des­co­mu­nals, i pos­si­bles deten­ci­ons i presó per a tots aquells que, com­pro­me­sos, han fet un pas enda­vant i han assu­mit els ris­cos per­so­nals que com­porta fer pos­si­ble el referèndum. Ells i elles han pres aquesta decisió lliu­re­ment, però a mi em sem­bla que l’ele­vat sacri­fici per­so­nal que els pot arri­bar a repre­sen­tar ens hau­ria de donar a tots ple­gats un impor­tant impuls addi­ci­o­nal a par­ti­ci­par.