Il·legalització ‘de facto’

La inacció del govern del PP és de tal magnitud que fins i tot ha desterrat el debat polític de les mesures contra l’1-O. El govern espanyol ha decretat la intervenció de la Generalitat amb nocturnitat i traïdoria, sense l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, simplement perquè aquesta mesura hauria requerit debat i posicionament polític. Ha donat carta blanca a la fiscalia per facultar les forces i cossos de seguretat de l’Estat en la vulneració de drets fonamentals d’expressió i reunió, perseguint els alcaldes i fins i tot amb un intent d’assalt a la seu d’un partit polític com la CUP sense ordre judicial. S’han tancat webs, algunes d’elles, com la de l’ANC, sense cap imputació judicial, i es vol prendre el control dels Mossos també per la porta del darrere sense l’aplicació d’una llei que també requeriria un debat polític. I el més greu és que aprofitant la suspensió cautelar de la Llei del Referèndum per part del Tribunal Constitucional s’ha il·legalitzat de facto un referèndum quan el mateix ordenament jurídic espanyol no preveu aquest fet delictiu. És evident que al marge de la suspensió de la llei, l’acció del TC no pot incloure les activitats realitzades pels ciutadans. De fet, els partits d’ultradreta o la mateixa Fundación Franco fan multitud d’activitats defensant preceptes que estan considerats inconstitucionals. Quan a l’Estat espanyol es poden penjar cartells a favor de l’inconstitucional règim franquista però no a favor d’un referèndum per molt inconstitucional que sigui tenim un problema greu. Situar l’acció política i social de la ciutadania i desenes de milers de persones al marge de la llei com s’ha fet amb l’1-O no fa altra cosa que mostrar els peus de fang de l’estat de dret espanyol. De facto s’ha il·legalitzat el referèndum, i de facto es vol il·legalitzar l’independentisme. I aquesta aplicació de facto de la repressió és la que portarà Catalunya a no tenir cap més opció, de facto, que la independència. Tingui els costos que tingui.