Han perdut la batalla

Passi el que passi el dia 1 d’octubre (falten 2 dies!), a hores d’ara ja han perdut la batalla. No vull dir amb això que l’independentisme l’hagi guanyat, perquè temo que aquesta serà una guerra molt llarga, probablement més llarga i complicada del que ens pensàvem; però a hores d’ara és indiscutible que el govern del PP i els seus aliats (i els seus còmplices, que també n’hi ha) han perdut la batalla de l’1-O. I l’han perdut passi el que passi diumenge, independentment del que aconsegueixin impedir, perquè el grau de represàlia que estan aplicant l’han vist arreu del món. Tenien un problema i en comptes d’intentar resoldre’l, l’han fet gran. S’hi han fixat, en la quantitat de col·lectius que a hores d’ara han fet escrits, cartes o comunicats en favor del referèndum? Capellans, pagesos, estudiants, bombers, artistes, economistes, periodistes i tots els istes que vostès hi vulguin afegir. En comptes de minimitzar el problema (d’aniquilar-lo, en el seu llenguatge), l’han fet gran i l’han socialitzat, de manera que a hores d’ara el referèndum ja no és ni del govern ni de l’ANC ni d’Òmnium; ja és cosa de tots. Passi el que passi l’1-O, deia, no hi ha marxa enrere. I el govern del PP, amagat rere l’aparell judicial, ho ha fet possible. O és que vostès es pensen que a hores d’ara tots aquests centenars (i aviat milers) d’investigats, querellats i amenaçats tenen gaire més opcions que continuar avançant? Passi el que passi el dia 1, deia, han perdut la batalla. Perquè per mes que s’ho pensin, per més efectius que hagin vingut a visitar-nos, el problema no els desapareixerà el dia 1. Al contrari. Si fins ara no han fet res més que fer-lo gran, en funció del que facin aquest diumenge el problema serà encara més gran, serà monumental, descomunal. Han perdut la batalla mediàtica (quan Rajoy se’n va a veure a Trump no fa res més que posar el cas català en el panorama mundial) i temo que han perdut el seny. “O serà ara o serà més endavant; o serem nosaltres o seran uns altres”, deia un dia Romeva en parlar del procés. I és això. Partit a partit. Veient, però, el que estan fent, no m’estranyaria gens que fos ara i que fóssim nosaltres.