Catalunya se’n va

Uns 10.000 agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional són a Catalunya per impedir la votació de diumenge. Però molta gent ja no se sent intimidada per la capacitat repressiva de les institucions de l’Estat. Ha perdut la por. O no n’ha tingut mai, com els joves nascuts en democràcia, acostumats a bregar amb un futur precari i incert. La voluntat intimidatòria dels vaixells del port de Barcelona ha servit de ben poc, i no és per les brometes que han desencadenat els dibuixos de Piuet, tot i que ho han fet més fàcil. Aquells a qui Madrid titlla de tumultuosos criden “els carrers sempre seran nostres”. Si mai van deixar de ser-ho, els veïns se n’han tornat a apoderar: de les voreres, de les escoles, dels centres cívics, dels instituts púbics. Estan disposats a mantenir el caràcter pacífic i exemplar de les mobilitzacions malgrat les provocacions. Saben com actuar quan un agent els requisa material electoral o vol identificar-los. I és que després d’aquell dimecres de detencions a alts càrrecs del govern i d’escorcolls a seus i departaments de la Generalitat, el bloc proreferèndum es va cohesionar més que mai. Diumenge, riuades de gent ompliran els col·legis i els carrers, i si algú requisa urnes quedarà retratat davant del món mentre la resta manté vives les ganes de votar. Catalunya se’n va. Serà més tard o més d’hora, però la gent se sent sobirana. I la llibertat no es roba. Ni tan sols a cop de porra o d’imputació.