Els efectes de l’altre 1-0

Hi ha un altre 1-O que si no hagués estat per la transcendència del dia d’avui de ben segur que hauria merescut un anàlisi de fons: la decapitació política de Pedro Sánchez. Fa just un any, el secretari general del PSOE abandonava Ferraz per la porta del darrere, devorat pels seus errors i per un grup de confabuladors que l’acusaven de haver conduit el partit a l’ostracisme. El “cop d’estat” que denunciaven els de Sánchez els va sacsejar les bases. A partir d’aquell 1-O naixia el fenomen del “no és no”; una rebel·lió interna que, hissant la bandera vermella, volia expulsar Rajoy del poder. Desdenyats per Susana Díaz, el 21 de maig la derrota de l’andalusa va ser monumental. Cinc mesos més tard, l’efecte Sánchez comença a anar de baixa. Sense poder visualitzar el lideratge al Congrés, el secretari general ha topat amb l’altre 1-O, el del referèndum. Alienat amb Rajoy en defensa “de l’estat de dret”, el socialista vol passar desapercebut enmig de les accions judicials, però el resultat és que els seus antics socis de Cs l’acusen de manera ferotge de ser tou amb l’independentisme, mentre que el seus eventuals futurs aliats, Podem, l’assenyalen per no denunciar la violació de drets fonamentals. I mentrestant, Díaz ha trobat una escletxa per desafiar-lo, sumant-se a la línia dura d’Albert Rivera. Potser ella sí que commemorarà avui l’aniversari de la seva victòria que, aparentment, va ser massa efímera.