L’única mediació

Molt bé, sí: mediadors internacionals o locals que afavoreixin l’entesa, el diàleg, l’acord, la pau... Però mediadors amb quina part, a l’altra banda de Catalunya? Amb el president Mariano Rajoy? Ho hem centrat tot tant en la seva figura, els seus ministres i el seu partit que ha arribat a semblar que són el centre i els agents únics de la resistència a acceptar les reivindicacions catalanes manifestades en el referèndum de diumenge passat o que es podrien manifestar en un referèndum acordat que fos més fiable. Rajoy i el seu govern se senten confortats per l’Estat i les seves forces, i aquí s’inclouen els altres partits. Dialogar amb qui, de tots aquests? Qui en seria el representant, el portaveu, el cap visible? La solució és dialogar amb l’Estat, que els aglutina. Però qui representa l’Estat? El rei, però el rei ja va dir l’altre dia que abdicava de la funció arbitral i moderadora que li reserva la Constitució que afirma defensar a ultrança. Es deixaria el rei “mediatitzar”, s’avindria que se li usurpés la funció que li correspon però que no vol exercir? Els mediadors professionals hi entenen més que jo, i més si són suïssos americans o vaticans, però em sembla molt que per aquí la porta és tancada, o no és oberta com la de Puigdemont quan va replicar el discurs del rei.

Alguns conviden Puigdemont a convocar eleccions. És un convit amb el plat d’entrada enverinat. Els partits sobiranistes que hi concorreguessin haurien de presentar al programa la declaració d’independència i serien per aquest motiu il·legalitzats i enretirats de la cursa electoral. Unes eleccions amb només partits unionistes o constitucionalistes i amb els independentistes cridant a l’abstenció compondria un Parlament que posaria amb més evidència el problema.

Els uns i els altres ens aboquen a la declaració d’independència, de forma immediata, amb graduacions o com el govern estimi per no perdre la simpatia internacional. L’Estat, per boca de Rajoy, anuncia grans represàlies: l’autonomia, suspesa; el president i els seus consellers, presos; el Parlament, clausurat; nosaltres, agredits; l’economia, per terra. Però quina altra solució ens ofereixen? Una declaració d’independència o la seva eventualitat podria fer entrar en acció, ara sí, els mediadors. De sobirania a sobirania, per precària que fos la nostra. Alguns diuen que de les negociacions podria sortir el compromís de celebrar un referèndum acceptat per les dues parts. Seria bo però també molt gros arribar al punt que Catalunya reclama des de fa anys i que l’Estat ha impedit a còpia de repressions i molts diners. Seria una pena per a nosaltres però quedarien ells retratats i humiliats davant el món, el rei inclòs, si només invertint en campanya electoral el guanyessin.