La decisió està presa

Un bon amic, especialitzat a trobar solucions allà on els altres només veuen problemes, m’exposava que hi havia una sortida a la DI i al 155. Una sortida que no agradaria a ningú però que podia ser beneficiosa per guanyar temps. Què passaria si el president Puigdemont convoqués eleccions? Ho apunto però no ho veig factible. Dimecres, el president del govern espanyol va ser molt clar a la tribuna del Congrés. Vol que el president Puigdemont li respongui que no ha declarat la independència. O que li digui que sí. I ho va dir amb el 155 a la mà, aquest article que tothom cita i que ningú sap del tot què vol dir o què permet fer, tot i que els catalans ens ho podem imaginar molt clarament. Fa tot l’efecte que el govern del PP ja fa temps que va decidir què fer en relació amb les demandes de Catalunya. Durant el debat al Congrés de dimecres es va parlar poc de mediació i de diàleg i ho van fer només els portaveus catalans, bascos, gallec i el de Podem a través de Pablo Iglesias. És evident que el govern espanyol no preveu cap possibilitat de mediació. Va ser prou hàbil el PSOE, i el PP recollint el guant, proposant una reforma constitucional per parlar-la d’aquí a sis mesos. Saben que això Europa ho compra i neteja la seva imatge. Però és evident que els ciutadans de Catalunya que han fet el camí que va portar Puigdemont al Parlament dimarts no acceptaran de bon grat una reforma constitucional que acabaran decidint els mateixos que ara tenen la paella pel mànec. Cal esperar els moviments del govern i la resposta que faran arribar a Rajoy, per cert el mateix dia que el president de l’ANC, el d’Òmnium, el major i una intendent dels Mossos han de tornar a l’Audiencia Nacional amb totes les acusacions damunt la taula. Però queda clar que el camí està marcat per totes dues bandes i que difícilment els uns o els altres el variaran. La decisió està presa. El govern farà el que ha de fer i Rajoy fa dies que té preparada la resposta.