El vas de plata

“La por de perdre el que hom té, o de no arribar a tenir el que hom pretén, és el que fereix, el que emmotlla la vida.” En aquesta afirmació que apareix a El quadern grisde Josep Pla hi ha, em sembla, una involuntària descripció d’un estat d’ànim que s’ha generalitzat en el nostre entorn. Les tensions polítiques del moment fan que molts visquin enmig d’incertesa i angoixa: uns perquè comencen a sospitar que qualsevol passat era millor, i altres perquè temen que la materialització d’un futur millor no s’acabi de concretar. Uns i altres s’aferren a la pel·lícula que tenen arrelada al cap i senten la incomoditat de veure que els respectius finals feliços s’allargassen. Potser és per això que alguns amics em demanen si hi ha manera de no pensar en el present incert, d’arrecerar-se davant la riuada de la història que baixa desbocada. Davant d’una certa percepció caòtica dels esdeveniments reclamen el refugi ordenat de la literatura. Què ens pots recomanar, em diuen. I no dubto ni un moment. Acaba de sortir una elegant reedició d’El vas de plata, de l’eivissenc Antoni Marí, el professor de teoria de l’art de la UPF, acompanyada ara, al cap de vint-i-cinc anys, d’un epíleg il·luminador i precís d’August Rafanell. La rara bellesa del llibre de Marí, un conjunt de breus estampes sobre la seva infància, ens transporta, efectivament, al passat, al món d’abans. Ho fa amb una sobrietat narrativa que deixa marca justament per l’absència de tesi: perquè tot s’explica per la senzilla descripció del món (descriure, no opinar, és el que costa. Pla altra vegada) des dels ulls del nen i l’adolescent. El creixement moral del narrador hi és implícit i l’atmosfera del llibre ens remet, sovint, als Dublinesos de Joyce. Sí: el llibre de Marí ajuda a sortir del present immediat i, tot i que en els anys formatius del narrador hi ha també incertesa i dolor, hi ha igualment consols inesperats perquè, llavors, un simple vas d’aigua amb un trosset de regalèssia a dins ofert pel pare podia aparèixer com “el més subtil de tots els premis”.