L’exemple dels Jordis

El Parlament viurà avui una jornada decisiva i entre el públic que assistirà al debat hi trobarem a faltar dues persones que han fet molt per arribar fins on som avui: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural ja fa deu dies que són a la presó de Soto del Real, una decisió judicial fortament discutida que posa en relleu, una vegada més, el deteriorament de la separació de poders a l’Estat espanyol. Així ho sostenen un miler de juristes que han denunciat l’ús ideològic que s’ha fet del dret en el cas de Sànchez i Cuixart, als qui s’acusa de sedició quan el que van fer va ser exercir el dret de manifestació. Els que es pensaven, però, que empresonant-los aturarien la societat civil anaven ben equivocats. Ja es va demostrar l’endemà que ingressessin a la presó, quan, igual que dissabte passat, la gent va sortir al carrer per demanar-ne la llibertat. I avui i demà també ho tornaran a demostrar, posant-se al costat de les seves institucions en defensa de l’autogovern que volen dinamitar el PP, el PSOE i Cs amb l’aplicació portada a l’extrem de l’article 155. Davant d’això, com deia Jordi Cuixart en el missatge que va adreçar dissabte des de la presó, no hi ha altra opció que seguir lluitant amb serenitat, coratge i de forma pacífica pel dret a decidir i el dret a l’autodeterminació. Aquesta ha estat i és la força de la societat civil, més necessària que mai quan l’amenaça de fulminar les institucions és a tocar.