L’avi Magí

Quan Manuel Valls va entrar a l’elit política com l’home que havia de sal­var el soci­a­lisme francès, molts cata­lans es van fer la il·lusió que podia ser un bon peda­gog del procés sobi­ra­nista al país veí. Aviat la supo­sada mà amiga va que­dar en res. Valls no ha sen­tit mai cap sim­pa­tia pels anhels inde­pen­den­tis­tes de Cata­lu­nya, i ja ho va dei­xar ben clar quan era pri­mer minis­tre. El desen­gany ha sigut més pro­fund després que aquesta set­mana ha expres­sat al seu compte de Twit­ter el seu suport a l’arti­cle 155. La pri­mera a retreure-li ha estat la seva pròpia ger­mana, Gio­vanna Valls, que també via xar­xes soci­als li ha etzi­bat: “Per déu, prou! Per l’avi Magí! Des de quan s’ha vist una cosa tan bèstia com la de fer ces­sar les lli­ber­tats.” Per a qui li piqui la curi­o­si­tat, de l’avi Magí en va escriure un bri­llant per­fil Joan Safont a El matí digi­tal, hereu d’El matí, diari fun­dat jus­ta­ment per l’intel·lec­tual cata­la­nista Magí Valls. L’avi Magí era fill d’un ban­quer que va posar el crit al cel quan el van obli­gar a escriure el tes­ta­ment en cas­tellà i era el pare de l’artista Xavier Valls, que va emi­grar a París perquè els ambi­ents fran­quis­tes abo­mi­na­ven la moder­ni­tat de la seva obra. Xavier Valls es va casar amb una suïssa ita­li­ana, Lui­san­gela Gal­fetti, que en un parell de mesos va apren­dre el català i amb aquesta llen­gua va edu­car els seus dos fills, la Gio­vanna i en Manuel, que amb el que ha dit ha fet enro­gir la família sen­cera.