Acompanyar

Sort en tenim, dels amics i del suport de la família, per més defectes que ens descobrim uns i altres, frec a frec, en la convivència diària. M’ho recorda una amiga terapeuta de nacionalitat francesa amb qui, de tant en tant, compartim la pràctica del qigong o txikung, una disciplina corporal i mental que inclou la respiració i l’exercici físic. Ella fa anys que viu a Catalunya i darrerament, sobretot des de l’u d’octubre, està atenent moltes persones que pateixen pics d’estrès, causats en bona part per les circumstàncies que estem vivint. És la seva manera d’implicar-se activament amb la gent del país on va decidir establir-se fa temps. Aquests darrers dies, la tensió intensa i el vendaval d’emocions contraposades que hem anat experimentant han saturat l’equilibri intern de molts de nosaltres, amb la dificultat afegida d’haver de posar serenitat i consciència a tot el que està succeint, per poder-ho pair i analitzar amb una certa distància. L’amiga terapeuta em comenta que tota l’energia esmerçada en un moviment col·lectiu que afecta milions de persones ha de trobar canals per distendre’s i renovar-se. Cadascú busca maneres diferents de gestionar els seus sentiments –de l’entusiasme a la frustració o de la impotència a l’alegria, i viceversa. Però per poder transformar-ho de debò, necessitem prendre consciència i practicar amb eines que ens siguin útils, com la meditació, perquè canalitzar aquest tipus d’univers acientífic que escapa a la raó i la ment no és gens fàcil. De fa setmanes, hem vist imatges terribles i hem escoltat notícies tergiversades i mentides –em nego a dir-ne postveritats–, a més de patir per un seguit d’accions que han fet pujar l’escalada de tensió al límit. Segurament, en canvi, han passat desapercebudes unes quantes convocatòries de meditacions col·lectives, obertes a tothom i gratuïtes, que han tingut lloc a diferents espais lliures (Montserrat, plaça Catalunya de Barcelona, Madrid...), amb l’objectiu d’activar la consciència de pacificació arreu, ni que sigui per contrarestar la informació escombraria que escupen les boques de personatges inconscients que han oblidat què hi fan de bo al món. Les iniciatives de meditació, empreses per organitzacions que treballen per al benestar de tothom sense exclusions de cap mena, fan èmfasi en la importància de la pràctica, per aconseguir afeblir els pensaments destructius i establir la reconciliació entre persones i col·lectius enfrontats. Personatges com Rosa Parks, Gandhi o el vietnamita Tinh Nah Hanh, monjo zen i amic de Luther King, han estat defensors actius i pacífics dels drets humans i s’han posat al servei del moviment social d’acompanyament a la gent que tenien al seu voltant. La cohesió de la pluralitat que teixeix la nostra societat és una de les riqueses més importants que tenim i cal preservar-la. No sé si a hores d’ara, quan es publiqui aquest article, i tal com està tot, no s’hauran produït nous episodis de cap mena de violència. Esperem-ho, perquè entre meditació i meditació els minuts han esdevingut vertiginosos.