Quan el cinema es nega a morir

L’ender­roc del cinema Kyton de Palamós trenta anys després de la seva inau­gu­ració i una dècada després de la seva recon­versió com a mul­ti­sala, invita a la reflexió. No només per la tena­ci­tat d’un grup d’empre­sa­ris que han llui­tat con­tra els can­vis que han por­tat al tan­ca­ment de mol­tes sales, sinó també per veure com la sala fosca intenta man­te­nir-se com pot. A Palamós sura l’Arinco i a Platja d’Aro, els Ocine, si bé aquests juguen en una altra divisió. Però cal remar­car el tre­ball que han fet ajun­ta­ments com el de Tor­ro­e­lla de Montgrí, que manté un cinema deliciós, on encara es fan córrer les cor­ti­nes de la sala –si bé amb una il·lumi­nació massa blanca, que trenca la màgia–, i els de Begur i Pala­fru­gell, per no per­dre aquest gran patri­moni.