Ho votarem tot

Ja sé que Catalunya va declarar la República –jo hi era– i que les eleccions no te les convoca el país veí, però sé també de la dificultat de consolidar la fràgil independència. He sentit una manifestació espanyolista iracunda bramant “votarem”, usurpant el clam del referèndum. No es pot aparèixer a ulls del món impedint votar ni boicotejant urnes, perquè d’això ja en saben ells. És de celebrar que l’independentisme es presenti a les eleccions. Només si les guanya seran constituents, així que cap republicà no es pot quedar a casa. Inés Arrimadas i Xavier García Albiol ja estan fent campanya. Els catalans ho votarem tot. Fins i tot votaríem la presidència de la UE, si Europa fos d’una altra manera. Per molt que no agradi que ens convoquin els comicis des de l’estranger, no es poden abandonar les institucions del país perquè les ocupin il·legítimament els que volen aixafar la República. A Catalunya fem les coses dues vegades i és a la segona que ens en sortirem. Va passar amb el 9-N i l’1-O, amb els plens del 10 i el 27 d’octubre per declarar la independència, i passarà amb el 27-S i el pròxim 21-D, les plebiscitàries II. Ara, un plebiscit sobre la República. El lema: “No ens suplantaran.”

Si la llista per la República és unitària, és clar que l’han d’encapçalar els Jordis. Decidir quin d’ells ha d’anar de cap de cartell i quin de número 2, això sí que és un dilema nacional. I si van cadascú per la seva banda, que se’ls reparteixin. Junts o separats, com convingui, però és el moment de superar el 50%. Així podran tornar de l’exili el president de Catalunya i els consellers que demanin asil polític. En diran pròfugs, com en van dir hilillos de plastilina, que era ETA, que no hi havia hagut rescat, que la violència policial ens la vam inventar, com neguen que els Jordis són presos polítics, com diran que el 21-D són autonòmiques, com anomenen expresident Puigdemont, com afirmen que no ensenyem castellà a les escoles, com menteixen més que no parlen. Preferim Puigdemont exiliat que a la presó. Des de Brussel·les, capital d’Europa, o des d’on sigui, podrà continuar treballant per la República i fent contactes. Ràpid, un conseller a Israel, un altre a Rússia. El president i mig govern a l’estranger són un problema majúscul per a Rajoy el repressor i redobla la pressió sobre la UE, a qui dificulta continuar fent veure que no passa res. Seguim.