Franquisme 2.0

L’empre­so­na­ment pre­ven­tiu i humi­li­ant del govern esco­llit pels ciu­ta­dans implica engar­jo­lar també la volun­tat democràtica de tots els qui van votar en unes elec­ci­ons lliu­re­ment con­vo­ca­des, legítimes i vali­da­des per l’Estat espa­nyol. Els con­se­llers van dema­nar sere­nor i paci­fisme en la res­posta des del furgó que els conduïa a les pre­sons, com els Jor­dis, però com es cana­litza, en calma, tanta indig­nació? La vio­lació de la justícia pels qui l’hau­rien d’impar­tir valida l’exili d’un terç del govern i del pre­si­dent Puig­de­mont. Gai­rebé millor que aban­do­nin Europa, vista la com­pli­ci­tat de la UE amb Mari­ano Rajoy.

Dic­ta­dura maqui­llada de justícia que crèiem superada per la democràcia. Però l’Estat espa­nyol segueix anco­rat en el fran­quisme. La inde­fensió mate­rial dels acu­sats davant de delic­tes inven­tats i l’ordre de presó ho demos­tren. La jut­gessa els empre­sona pel risc de rei­te­rar-se en el delicte de rebel·lió, quan mit­jançant l’arti­cle 155 ja han estat des­tituïts, no tre­ba­llen i els res­pec­tius minis­te­ris diri­gei­xen el que queda de la Gene­ra­li­tat. Podrien haver-los pri­vat de movi­ment o reti­rat el pas­sa­port, però calia ven­jar-se.

El govern va inten­tar evi­tar la con­fron­tació social i va come­tre erra­des, pres­si­o­nat per les empre­ses i tement violència. Però l’Estat l’atia, i aplica la repressió pròpia d’una dic­ta­dura i ens empeny al car­rer. El procés estava deso­ri­en­tat i abo­cat a unes elec­ci­ons a les quals arri­bava ado­lo­rit i divi­dit. I ni tan sols es con­for­men amb això. La pos­si­bi­li­tat que les for­ces inde­pen­den­tis­tes tor­nes­sin a gua­nyar, encara que sigui només en escons, els inco­moda. Ara s’entén la velo­ci­tat amb què Rajoy va con­vo­car el 21-D, per apro­fi­tar que el procés està gro­gui i els seu govern, mig empre­so­nat. Tot i que el 21-D és impo­sat, cal ento­mar-lo com una nova opor­tu­ni­tat per refer­mar la volun­tat d’inde­pendència i els valors democràtics. Però amb força obser­va­dors inter­na­ci­o­nals, perquè veient l’actu­ació judi­cial de l’Estat, qui­nes garan­ties tin­dran els resul­tats si segueix el mateix guió que l’Audi­en­cia Naci­o­nal? El fran­quisme també va vali­dar la dic­ta­dura amb referèndums (1947 i 1967).