Salvar el poble

L’empresonament d’Oriol Junqueras i set consellers més del govern condicionarà l’esdevenir de la política catalana dels pròxims anys. Cs, el PSC i el PP avalen que l’Audiencia Nacional enviï un govern escollit democràticament per haver complert el programa amb què es va presentar als comicis, però clamen pel retorn a una normalitat institucional que no podrà existir mai mentre hi hagi presos polítics catalans. L’Estat espanyol exhibeix el seu autoritarisme en plena Unió Europea i les institucions comunitàries tornen a callar. Espanya ha parat una trampa a la UE: no podrà resoldre la crisi catalana i minarà el club dels Vint-i-vuit des de la base de l’opinió pública, amb un desgast més dur que el del Brexit. ¿Com podrà avalar Brussel·les la incapacitat de La Moncloa i les Corts espanyoles per afrontar el diàleg i la substitució de la persuasió per una repressió creixent i cruenta que recorda massa la de dècades passades? D’entrada, la UE hauria de vetllar perquè el 21-D tingui totes les garanties en l’organització i el recompte, intervenir per assegurar que no s’il·legalitzaran llistes. Fins i tot en cas de victòria dels partidaris de la república catalana, el conflicte s’enquistarà i avançarà per camins embardissats. La repressió de l’Estat espanyol pot ser llarga i dura, i estendre’s per àmbits inimaginables. Mariano Rajoy no deixa més alternatives a la ciutadania. Només el poble salva el poble.