Retorn ràpid a la dictadura

No costa gaire habituar-se a viure en una dictadura, malauradament. Ho esteu veient aquests últims dies. En les dictadures la repressió política és a l’ordre del dia i no cal que es manifesti de manera violenta. La majoria de les vegades, de fet, no és així. Per exemple, durant el franquisme, aquesta revista va ser tancada pel govern durant més de dos anys. Havia gosat aixecar la veu contra un règim que ens ofegava a tots. I l’Estat no li ho va perdonar. Però la repressió no consistia només en aquest tipus de mesures dràstiques. Se sentia diàriament a l’hora d’escriure o dir segons què. O amb la presència policial constant al carrer. Intimidatòria, fatxenda, actuant de manera indiscriminada en qualsevol acció de protesta. Sovint una cosa tan simple com una mirada era castigada. O amb l’actuació desmesurada d’una justícia plegada del tot als designis de l’Estat, capaç d’enviar a la presó els contraris al règim sense proves i amb qualsevol cosa. Tot s’hi valia per fer callar la gent.

Gairebé com ara. És cert, aquesta revista no la tanquen i tenim llibertat per criticar un govern espanyol cada dia més ultradretà o per deixar sota terra les actuacions d’un fiscal general i d’una jutgessa, Carmen Lamela, dignes d’un règim feixista. Però ningú ens assegura que tot el que deixem negre sobre blanc en aquestes pàgines no pugui ser utilitzat algun dia contra nosaltres. De més verdes en maduren en un estat que es capaç d’infringir les seves pròpies lleis per enviar a la presó un govern escollit democràticament i els líders d’un moviment social que ha demostrat a bastament el seu pacifisme. Un govern que utilitza la justícia –i aquesta es deixa utilitzar– com a braç repressiu. Una onada de repressió que només acaba de començar i que arribarà –si el poble no ho atura, que ho aturarà– a alcaldes, mossos i tots aquells que l’1-O o en dies posteriors van oposar-se a les actuacions policials. Ho filma i ho apunta tot aquesta policia espanyola que mai hauria d’haver tornat massivament als carrers de Catalunya, tingueu-ho ben present. Una policia i una Guàrdia Civil còmplices vergonyosos d’un Partit Popular corrupte i d’un Partit Socialista que ja no pot caure més baix.