Optimisme

Sí, sí, ja sé que costa, però hem de ser opti­mis­tes. En pri­mer lloc, per no donar la raó a aquells que ens volen no només tris­tos, sinó vençuts, age­no­llats, humi­li­ats, der­ro­tats, con­quis­tats, sot­me­sos, domi­nats i no sé quan­tes coses més. Però també hem de ser opti­mis­tes pel bé de la nos­tra salut. I pre­ci­sa­ment per això ja fa uns dies des del Depar­ta­ment de Salut de la Gene­ra­li­tat s’estan donant con­sells per evi­tar el neguit i l’angoixa que pot pro­vo­car la situ­ació que viu el nos­tre país. I com que no pinta que aquesta situ­ació hagi de millo­rar, sinó més aviat el con­trari, pot­ser és bo recor­dar aquests con­sells per recu­pe­rar l’opti­misme, man­te­nir la con­fiança i recu­pe­rar for­ces. Es tracta de con­sells molt sen­zills: pro­te­gir-se de l’excés d’infor­mació, cui­dar-se física­ment, no per­dre l’humor, pas­sar temps amb la família i els amics, fer esport, sor­tir... Qui més qui menys ha pas­sat moments com­pli­cats les últi­mes set­ma­nes i sense saber com ges­ti­o­nar les emo­ci­ons que pugen i bai­xen com si estiguéssim en una mun­ta­nya russa. L’excés d’infor­mació que rebem, que volem rebre perquè volem saber en tot moment el que passa, ens acaba fent mal i no ens ajuda a des­con­nec­tar. Neces­si­tem espais de calma. Ens ho diuen des de Salut, recor­dant que si no els tenim no podrem des­con­nec­tar. I si no podem des­con­nec­tar, no posa­rem fi a aquest angoixa. L’altre tema és l’ali­men­tació. Segur que molts de nosal­tres ens vàrem sen­tir molt iden­ti­fi­cats amb l’esquetx del pro­grama Polònia de fa un parell de set­ma­nes on mos­tra­ven com una família no tenia ni temps d’anar a com­prar pel munt de mobi­lit­za­ci­ons a què assis­tia contínua­ment. No es tracta ara de fri­vo­lit­zar sobre la situ­ació actual. Del que es tracta és de ser cons­ci­ents que no en trau­rem res de dei­xar-hi la salut. Per evi­tar-ho, i encara que sem­bli impos­si­ble de rea­lit­zar, un altre con­sell és no inter­rom­pre o aug­men­tar les acti­vi­tats d’oci. A Girona podem apro­fi­tar l’últim cap de set­mana de les Fires per inten­tar aquesta des­con­nexió tan necessària. Encara que sigui per aga­far for­ces per al que pugui venir. I davant el que pugui venir, sem­pre opti­misme, que, recor­dem-ho, vol dir dis­po­sició o pro­pensió a veure i jut­jar les coses sota l’aspecte més favo­ra­ble. Les cir­cumstàncies no aju­den. Però arri­bats a aquest punt, no ens podem per­me­tre defa­llir. Si ho fem, gua­nyen.