Llista de país o de república?

Amb un altre Junts pel Sí no n’hi ha prou. Per anar bé, i per fer evi­dent que el 21-D no hi ha unes elec­ci­ons nor­mals sinó que han estat con­vo­ca­des il·legítima­ment i que es faran enmig de greus dis­tor­si­ons democràtiques, l’ideal seria una àmplia llista con­junta que integrés tots els grups que el 27-O van votar la decla­ració de la República, a més dels que defen­sen la sobi­ra­nia del Par­la­ment i, per tant, accep­ten aquell resul­tat deri­vat de l’1-O. Podria ser, fins i tot, una can­di­da­tura ciu­ta­dana, amb els repre­sa­li­ats però sense par­tits. Una llista que fos un veri­ta­ble front de defensa de la República i que apostés per començar-la a fer efec­tiva. I que exigís, òbvi­a­ment, l’amnis­tia dels pre­sos polítics i impedís i denunciés al món el segrest de les ins­ti­tu­ci­ons per part de l’Estat espa­nyol.

Si algú només es troba a gust en aques­tes últi­mes pre­mis­ses, i per tant li està bé tor­nar al clam pel dret a deci­dir del 2012, cap pro­blema. Que hi con­corri a banda i acordi aquests mínims amb la llista con­junta, per garan­tir que el front del 155 mai pugui gover­nar Cata­lu­nya. Perquè el cert és que, si implica renúncies, no tot­hom podrà accep­tar una llista de país. No s’enten­dria que tot­hom defensés un sim­ple retorn a l’auto­no­mia. Si aquest és el mínim comú deno­mi­na­dor entre llis­tes, que ser­veixi per garan­tir la victòria sobre el 155. Però és evi­dent que la majo­ria del país l’1-O va superar aquesta pan­ta­lla, i no accep­tarà cap pas enrere. Si algú vol sor­tir del con­sens del 27-O per renun­ciar on s’ha arri­bat, que ho faci. Però que en el nom de la uni­tat no obli­gui tot­hom a fer-ho.