l'escaire

Obama i el mal

La política pren sovint la forma d'un joc de peces de mal encaixar. És el que li succeeix a Barack Obama des que va accedir a la presidència dels Estats Units. Ha de jugar amb peces que no s'avenen i no pot pas fer-les desaparèixer sota la taula o actuar com si no existissin. Són voluminoses, importants, impossibles d'amagar. Ha de jugar-hi. Forma part del càrrec i milions d'ulls l'observen. Aquests dies, Obama està duent a terme una de les iniciatives més apreciables des que va accedir al càrrec, com és aquest gran desplegament de l'exèrcit nord-americà en el caos haitià. Segurament és aquesta mena d'operacions el que li agrada ordenar com a comandant en cap. Però també ho és dels soldats enfangats en la llarga agonia iraquiana i ho és dels que ha enviat i dels que enviarà –tal com va advertir a Oslo– a aquesta guerra impossible de l'Afganistan, que és un pou on es fonen immensos pressupostos i que els nord-americans i els seus aliats mai no acabaran de guanyar. Obama no solament no ha pogut complir la promesa que va fer relativa a Guantánamo, sinó que, a més, ha hagut d'adoptar un llenguatge que no li escau quan s'ha perfilat de nou l'ombra del terrorisme aeri. Obama ha aconseguit impulsar una reforma sanitària. Però no és pas la que volia. Ha hagut de rebaixar les pretensions, cedir, pactar, acceptar solucions menors. És clar que el resultat, embolcallat i venut amb el llenguatge de l'èxit, sembla un gran progrés. Fa grans meravelles, el llenguatge de l'èxit, i els polítics d'arreu tenen bons especialistes a explotar-lo al màxim. Obama també, és clar. I les rebaixes encara poden ser més grans després que els demòcrates hagin perdut la majoria al Senat amb la derrota a Massachusetts. El llenguatge de l'èxit haurà de ressonar encara més fort. No ens n'alegrem pas que a Obama les coses li vagin només mig bé, al contrari. Obama és un home que té la voluntat que el món sigui més digne, més just, més humà. Però, tal com va dir ell mateix a Oslo, el mal existeix. I el mal, que és poderós, procura que el món continuï en la claveguera de la indignitat, la injustícia, la inhumanitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.