Vuits i nous
Vols dir?
Uns notables en nombre de 170 han signat un manifest que proposa que els partits concorrin a les eleccions del 21 de desembre amb tres punts bàsics i comuns: llibertat per als membres de la Generalitat presos i exiliats, derogació de l’article 155 que ha fet decaure les institucions pròpies i la celebració d’un referèndum acordat amb l’estat per decidir el futur de Catalunya, dins o fora d’Espanya o en una altra acomodació. Entre els notables hi ha de tot. Hi ha gent del “tenim pressa” que ens ha conduït fins aquí i hi ha en Raimon, que fins ara s’havia mantingut callat com si no fos d’eixe món. Benvingut, Raimon. Per altra banda, el president Carles Puigdemont s’ofereix des de l’exili a encapçalar una llista sola o conjunta amb la intenció de reforçar el paper dels partits sobiranistes, que han de treure un gran resultat per fer front, diu, a les maniobres que l’estat maquina per a destruir políticament Catalunya. Ni en el paper dels notables ni en les paraules del president detecto cap apel·lació a la independència. Tampoc en els comunicats que els presos emeten. Resistència, recuperació de les institucions, i el referèndum la negativa del qual per part de l’estat és l’origen de la situació que ara deplorem. Som on érem? Més enrere: sonen els ecos de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” de la manifestació del 1977 al passeig de Gràcia, prèvia a l’arribada de Tarradellas de l’exili.
Ara es comencen a sentir veus de “jo ja ho deia”, a càrrec dels que no havien previst ni de lluny la situació actual o negaven que s’hi pogués arribar. M’apunto al manifest dels 170, tot i no ser jo notable, i no m’apunto gens al “jo ja ho deia” perquè francament em sembla poc elegant. Si de cas jo sóc o he estat del “vols dir?” insistentment repetit aquí: vols dir que sumem? vols dir que serà o ens ho posaran tan fàcil? vols dir el suport d’Europa? vols dir que alguns partits renuents a la independència a l’hora de la veritat s’hi adheriran? vols dir que l’estat espanyol és tan dèbil si en volem fugir per la seva brutal i poc democràtica fortalesa? Em vaig creure que hi havia “estructures d’estat” preparades: aquí no vaig aplicar el “vols dir?” No tenim ni una defensa sòlida: els advocats dels consellers i de Puigdemont són els mateixos que els de la mesa del Parlament, i no donen l’abast davant la maquinària judicial de Madrid, sobrada d’efectius i de perversitat.
Els partits sobiranistes volen incloure en les llistes els consellers empresonats o exiliats. Puigdemont s’hi ofereix. Humanament és encomiable, però vols dir? Una reserva política cau sobre seu si ells mateixos diuen que ara l’objectiu és l’endreça, la resistència, la cautela, fer-ho millor per arribar on volem... Són unes eleccions “autonòmiques”.