Ara sí que no es pot

Les enquestes, en els darrers temps, són ben bé si l’encerto l’endevino. Per a l’únic que poden servir és per copsar tendències, malgrat que, a vegades, ni això. En segons quines circumstàncies, el ciutadà amaga a l’enquestador les seves preferències. El vot ocult sempre ha existit, però en l’escenari polític actual potser sí que el darrer CIS s’ajusta més a la realitat. En vista del fervor patriòtic que s’ha desfermat des de l’1-0, el baròmetre constata que els únics que hi podrien guanyar en unes eleccions espanyoles són els de Cs. En un ambient procliu a vèncer l’independentisme per esclafament, Albert Rivera ha trobat en el discurs de la revenja la clau per recuperar el vot perdut. Tot el contrari de Podem, que aquesta vegada sí que s’allunya del tot del sorpasso. Una part del seu electorat s’ha sumat a la croada per derrotar els “infidels”, mentre que una altra no entén què se li ha perdut, a Pablo Iglesias, a Catalunya mentre Mariano Rajoy lidera el pòdium de la corrupció i l’empobriment, sense que ningú no li faci passar vergonya. Tot plegat ha condicionat l’actitud morada dels darrers dies: des de fulminar Dante Fachin fins a recuperar la bandera dels descamisats. Iglesias considera que, fracassada l’aposta del referèndum pactat, el millor és passar pantalla i preparar-se per si sona la flauta i en algun moment torna la “normalitat” política, intentant reconquerir un espai –el de l’oposició d’esquerres– que el PSOE també ha deixat orfe.