De la doctrina a la història

Hi ha més independentistes que mai. El moviment continua viu i ho sabem tots, perquè es continuen omplint carrers i perquè se’n van comptar més de dos milions a les urnes l’octubre passat. Ara, però, a l’espera de fer el recompte definitiu i inapel·lable el proper 21-D, ja hi ha veus sobiranistes que admeten que no som prou per posar la directa. Potser sí que en fan falta més i potser sí que calen cinc, deu o quinze anys per ser molts més de la meitat i fer realitat aquest anhel. Siguin quins siguin els resultats electorals, el que és clar és que el procés no té aturador i que, mirant a llarg termini, hi ha més potencials votants que es manifesten amb l’estelada que no pas amb l’àguila preconstitucional.

D’aquí que ara, amb el govern legítim anul·lat i els líders d’Òmnium i l’ANC empresonats, l’obsessió dels unionistes passa per la paraula “adoctrinar”; potser perquè és, precisament, el que ells volen fer per intentar frenar l’onada. Veuen fantasmes a l’escola catalana, denuncien que es fa servir la canalla com escuts en les manifestacions, i el súmmum dels súmmums: ataquen l’autor d’un diorama fet amb clicks de Playmobil per reproduir una manifestació a favor de la llibertat dels presos polítics. Tant aquesta escena com la de la càrrega policial de l’1-0 representada fa poques setmanes en una fira d’Alcarràs són, des d’ara mateix, recreacions històriques com qualsevol de les d’altres representades.

Rastrejant per les xarxes socials la notícia de la censura del diorama en qüestió he fet cap, ves per on, a la tiendafalangista.com. Per 24.95 euros m’envien a casa un davantal amb la bandera espanyola i l’esmentada àguila preconstitucional. Per fer engreixar les arques de la Falange Española de las JONS també puc comprar adhesius amb el lema “Patria o muerte”, manuals d’autodefensa i, el que m’ha portat fins al lloc web, una àmplia col·lecció de Playmobils temàtics, que van des del falangista milicià fins al falangista nen abanderat. No en diré adoctrinar, que podria fer-ho, per no caure en la seva pròpia trampa. Deixem la doctrina per als capellans i parlem d’història; més ben dit, deixem de parlar d’història per fer el que estem fent ara: continuar escrivint entre tots el que en serà un dels capítols importants. Perquè en passin cinc, deu o quinze, d’anys, el que s’està fent serà la nostra història.