No hi ha paraules

No hi ha paraules per descriure tant de dolor. És la piulada que va fer ahir Esther Cuixart, germana del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, després de saber-se que ell, l’altre Jordi, el conseller Forn i el vicepresident Junqueras continuaran a la presó. No hi ha paraules per descriure tant de dolor, certament. Tant dolor, tanta ràbia i tanta incredulitat. Incredulitat perquè el jutge Llarena els manté a la presó atribuint-los la seva participació activa en “l’explosió violenta” que, segons ell, va ser la manifestació que hi va haver davant la conselleria d’Economia el 20 de setembre passat. Explosió violenta, senyor Llarena? Quina explosió violenta hi va haver? S’inventen un relat, i ho saben, i em sembla que fins i tot se’l creuen. Quina vergonya! Llarena no només hi va veure “explosió violenta” sinó que, a diferència de la resta de consellers que ahir van sortir de la presó, manté entre reixes els Jordis, Forn i Junqueras perquè, diu, hi ha “risc de reiteració delictiva” i que els quatre empresonats puguin convocar “actes amb conseqüències greus, immediates i irreparables per a la comunitat”. Quina reiteració delictiva vol que facin, senyor Llarena? Quina vergonya! Quin dolor, sí, Esther, i quina vergonya aquest relat. I quin dolor veure com tot plegat es fa amb el silenci còmplice dels presidenciables de la resta de formacions, que o miren cap a un altre costat o es limiten a fer una simple declaració de manual. I alguns fins i tot se’n riuen. Si el 20-S hi va haver violència davant d’Economia, em pregunto si la decisió d’ahir del jutge Llarena no conté també una certa violència, si amb aquest relat no s’està violentant la realitat i si no s’està exercint un abús de força, que el diccionari diu que és una forma de violència. Qui tracta de violents Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras o Joaquim Forn és perquè no els coneix. O perquè li convé fer-ho. Fa mal. I aquest és l’Estat que tenim, que en comptes de festejar-nos i escoltar-nos ara ja no desaprofita cap ocasió per passar-nos factura i venjar-se de l’1-O, que és el que està fent. No hi ha paraules.