Candidats muts

Si vostès s’hi han fixat, aquest diari, que també és una televisió, fa des de diumenge una sèrie d’entrevistes a candidats a les eleccions. Algunes les podran llegir al diari, a l’edició en paper o a la digital, i d’altres, veure-les a la televisió. O totes dues coses. És el que fem tots els mitjans de comunicació, vaja, quan ve campanya. I, com en cada campanya, aquest diari intenta que vostès puguin conèixer, llegir o escoltar com més candidats millor; de totes les candidatures, coincideixin o no amb la línia editorial del diari, que una cosa és la informació i l’altra, l’opinió. Però els vull advertir una cosa. Si a partir d’ara vostès fan com el CAC i es posen a vetllar per la nostra pluralitat informativa a les entrevistes, no pateixin: la trobaran esbiaixada. Per què? Doncs perquè alguns dels candidats, o alguns dels seus caps de premsa, així ho han preferit. Hi tenen tot el dret, a no ser entrevistats per aquest mitjà, només faltaria. I a no ser-ho tampoc per alguns altres mitjans de qui tenim constància que també els ho han demanat i els ha estat denegat. Xavier Domènech, Xavier García i Inés Arrimadas, per exemple, tenen de moment l’agenda tan farcida que no troben ni 20 minuts per dedicar-los a aquest diari, que en definitiva vol dir que no han trobat cap estona per dedicar-la a tots vostès. No passa res. Perquè hi ha argumentacions encara molt més curioses. A Àlex Pastor, membre de Societat Civil Catalana que va a les llistes del PSC, per exemple, no l’hem pogut entrevistar perquè el partit que l’acull ha considerat “malintencionada” (?) la nostra petició. Del PSC tampoc hem pogut entrevistar Mario Romeo, president de Tercera Via. I, si volen respostes més curioses, en tenim alguna altra. A alguns membres del PSC i de Cs, per exemple, no els veuran a la sèrie perquè: “Els candidats de farciment no volem que tinguin presència mediàtica.” O perquè: “A aquest, millor que no l’entrevisteu perquè encara dirà alguna bestiesa”, ens han dit. I jo em pregunto: i com és que hi posen candidats que després els fa por que diguin bestieses? Com les fan, les llistes? I com ho jutgen, que una entrevista és “malintencionada” abans de fer-se? A la sèrie, tampoc hi veuran entrevistat, per exemple, Nacho Martín Blanco, candidat de Cs, que tot i haver dit ell personalment que no hi tenia cap problema després el seu partit va al·legar “problemes d’agenda”. No passa res, insisteixo, perquè hi tenen tot el dret. El mateix que nosaltres a fer-los-ho saber a vostès. I el mateix que vostès, és clar, a preguntar-se si aquest és el respecte que es mereixen com a electors. El que no deixa de ser curiós, però, és que tots aquests candidats muts, porucs o atrafegats (triïn vostès l’adjectiu) siguin justament d’aquelles formacions que reclamen insistentment pluralitat informativa als mitjans.