El fals relat espanyol

Espanya ha creat un fals relat sobre el procés i se l’ha acabat creient. L’han construït policies i guàrdies civils des d’un Ministeri de l’Interior dirigit per un personatge d’extrema dreta com és Juan Ignacio Zoido, l’han avalat els grans mitjans de comunicació espanyols i l’han beneït fiscals, jutges i magistrats. El relat oficial espanyol diu que a Catalunya hi ha hagut, i hi ha, violència i odi, quan tothom sap que això no és així. De fet, en cap país europeu s’han fet manifestacions massives sense incidents tants anys seguits.

Tot plegat els és igual, però, a hores d’ara. Fins i tot, començo a témer-ho, tant els farà que l’independentisme guanyi les eleccions el 21-D. Seguiran igual el seu camí de repressió econòmica, judicial i policial. L’únic que els interessa és humiliar i castigar tots aquells que han gosat qüestionar l’statu quo espanyol. Humiliar-los i castigar-los per haver tingut la gosadia de proposar als ciutadans que decideixin a les urnes el futur del seu país.

Allò que és normal en les democràcies avançades, a l’Estat espanyol ja no ho és. La qüestió és que Espanya no és una democràcia amb tots els ets i uts. Ja poden parlar nit i dia des del govern espanyol de “la ley”, del ”estado de derecho” i de la “gran democracia que es España” que a Catalunya, i tampoc a fora –mireu la justícia belga–, ja no se’ls creu ningú. Un estat en què la connivència entre poder judicial i poder executiu és tan clara que l’invalida com a democràcia. Un estat que prohibeix colors, que censura mitjans de comunicació, que tolera la corrupció, que permet que els agents de l’ordre humiliïn els detinguts com van fer amb els consellers empresonats, que encoratja la violència policial i tantes altres coses, no és de cap manera una democràcia. Aquesta és l’Espanya actual. Governada pel PP i amb la resta dels partits mirant cap a un altre costat. Una Espanya que seguirem combatent, malgrat tot, com sempre. Amb la veritat i amb pau. Amb ràbia, però sense violència. Ens trobarem el 21-D.